l'hora blava

Un relat de: mharta

L'asfalt, sense perspectives ni traces,
tan sols creix al ritme lent que tu avances.
Tot el que t'acompanya és imprecís,
I et perds pel clarobscur esmunyedís
Que, ni pinta el buit, ni perfila el món.
Ja ningú pot saber si és viu o és mort,
Si aquest instant és somni o és vigília,
Si una llàgrima pot ser d'alegria...
Tots els pensaments que has tingut es fonen,
I els versos que et sabies ja no sonen.
Busques algun record pels temps futurs
I et descobreixes daltabaix d'un mur.
Uns ulls tapats amb vels de fum de plata,
una veu que s'alimenta de ressaca
i un cel que duu el vestit de l'hora blava.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Quim# Saltificat | 29-09-2006 | Valoració: 10

    Felicitats,Marta,m´agrada molt la teva poesia. Vam coincidir en l´espai i el temps,però segur que no saps qui soc. A mi també m´agrada escriure poesia de nit,és molt gratificant,tot i que ,en el meu cas, soc molt inconstant. Enhorabona !!!!!

  • La ventatja[Ofensiu]
    Melcior | 27-09-2006

    única que té tot això, és que pots cambiar el color del cel quan vulguis, i a les hores tot cambia,hores verdes, hores liles, hores...
    Endavant i força.

  • el blau un gran color[Ofensiu]
    GATBLAU | 10-08-2006 | Valoració: 8

    Hola Marta ,

    M'ha agrat força i m'ha fet recordar algún dels moments viscuts.

    endavant!

  • les hores blaves[Ofensiu]
    sergi monserrat | 10-08-2006 | Valoració: 10

    Quan tot el que ens acompanya és imprecís,
    i no saps si ets viu o mort...

    estem a tocar amb els dits un canvi important, potser vindran nous temps que ens faran tornar sentit als mots.

Valoració mitja: 9.33