Cercador
l'hora blava
Un relat de: mhartaL'asfalt, sense perspectives ni traces,
tan sols creix al ritme lent que tu avances.
Tot el que t'acompanya és imprecís,
I et perds pel clarobscur esmunyedís
Que, ni pinta el buit, ni perfila el món.
Ja ningú pot saber si és viu o és mort,
Si aquest instant és somni o és vigília,
Si una llàgrima pot ser d'alegria...
Tots els pensaments que has tingut es fonen,
I els versos que et sabies ja no sonen.
Busques algun record pels temps futurs
I et descobreixes daltabaix d'un mur.
Uns ulls tapats amb vels de fum de plata,
una veu que s'alimenta de ressaca
i un cel que duu el vestit de l'hora blava.
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Quim# Saltificat | 29-09-2006 | Valoració: 10
Felicitats,Marta,m´agrada molt la teva poesia. Vam coincidir en l´espai i el temps,però segur que no saps qui soc. A mi també m´agrada escriure poesia de nit,és molt gratificant,tot i que ,en el meu cas, soc molt inconstant. Enhorabona !!!!!
-
La ventatja[Ofensiu]Melcior | 27-09-2006
única que té tot això, és que pots cambiar el color del cel quan vulguis, i a les hores tot cambia,hores verdes, hores liles, hores...
Endavant i força.
-
el blau un gran color[Ofensiu]GATBLAU | 10-08-2006 | Valoració: 8
Hola Marta ,
M'ha agrat força i m'ha fet recordar algún dels moments viscuts.
endavant!
-
les hores blaves[Ofensiu]sergi monserrat | 10-08-2006 | Valoració: 10
Quan tot el que ens acompanya és imprecís,
i no saps si ets viu o mort...
estem a tocar amb els dits un canvi important, potser vindran nous temps que ens faran tornar sentit als mots.
Valoració mitja: 9.33