Foc de poeta

Foragitar la por
deixar tendresa en les cantonades
i omplir de sol
caliu
les llambordes antigues
i així
el somriure net et naixerà
quan despertis
que hauré vestit de cel
el sostre del teu esguard
i havent-te robat
en la nit
senyals dels teus somnis
pintaré en finestres
i automòbils mandrosos
en la tristor i el fum
retrats dels teus amants
els paisatges del teu cor
la mar esperançada
del teu esguard
i així
et torni el somriure
tendre
quan despertis
que jo
hauré sebollit
la mateixa mort
i badaré roses i lilàs
sentor
sota els fanals cansats
i així
l'alè de la teva pell
s'endurà a la feina
encara
l'empremta feliç dels llençols
quan despertis
que jo
pobre
t'estimaré com en la nit
acaronant el paisatge que et fa
bella
com quan dorms
arraulida al meu somni
que faig real
per quan despertis
no sàpigues la solitud
i et faci l'amor
la vida


Anna Sant i Ana


*******************************
PD: gràcies per aquest poema excels!, un dels regals més macos i emotius que m'han fet mai.

gypsy