Fins que torni a bufar el vent

Un doll massa bonic de realitat incompleta
que no acaba d'encaixar.

La llum desfeta s'estira
trencant la figura a l'altra banda.

Em deixo portar,
m'aferro a un cúmul de retalls tèrbols
i anhels aclimatats a la mentida,
inconscient de la disfressa que t'allunya.

Em sento fràgil,
ensordit per la melodia vaga
que erosiona els ànims en silenci.

Fer costat a l'abandó i abraçar l'inexplicable
m'ajudarà a relativitzar la teva absència
fins que torni a bufar el vent.