FINS QUE LA MORT ENS SEPARI

Un relat de: Ros Martí
Sortia el sol i l'arrabassada lluïa els primers colors amb una mica de vergonya mentre l'ombrívola nit els deixava anar amb peresa. La Marta romania dempeus amb una tassa de cafè entre les mans, escalfant-se i mirant per la finestra de la cuina. S'havia de casar, a la tarda, i pensava que tal vegada no tornaria a guaitar el bosc de bon matí amb cap somni entre els dits que acollís els seus badalls. De neguit, no havia dormit gens; imaginava el moment de la pregunta del rector i no sabia què respondria. Havia assajat el "sí" milers de vegades davant el mirall de quarto de bany i la imatge s'enterbolia en la seva pronúncia; els quatre vèrtex deixaven anar un líquid ambre i viscós que confluïa cap el centre deixant el vidre opac i fosc. Era una mil·lèsima de segon però tan real; s'hi veia jove,
tendra i lliure, amb la il·lusió per l'amor i la vida sense ferir.
Passaren hores i la Marta romania en la mateixa posició, el cafè fred, els ulls plorosos, tèrbol l'esguard, assolellat el bosc.
Arribà la nit i de sobte corregué vers el lavabo, s’agenollà davant la tassa i vomità abundantment; s’aixecà i fità de cua d’ull el mirall; la imatge borrosa se la mirava, burleta.

En Martí sacsejava la ressaca del comiat de solter i encara no veia l'hora de fer seva la Marta. Eren de la vella guàrdia, dels que un dia en dirien “boomers”, i no se sabien sencers els cossos i això li feia esperar amb candeletes la propera nit. Ell ja sabia com anava tot plegat però això no minvava el seu desig i tan sols imaginar-ho li feia salivera.

Arribà la nit i no s'havia mogut.

El mossèn, els pares, les mares, els convidats. Tots ells havien marxat. Maleint els uns, lamentant-se els altres.
Ell, davant l'altar, esperava frisós. Ella, de nou davant la finestra, de nou immòbil i congelada, somreia.





Comentaris

  • Dubtes?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-02-2023

    Davant el dubte millor esperar i no fer res. Tot i que potser no en tenia ni un de dubte, i ja ho tenia tot clar la Marta. Quin enrenou familiar per això. Les precipitacions no són aconsellables.

    Un relat ben trenat.

    Salutacions i sort Ros Martí.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

68 Relats

161 Comentaris

19353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...