Finestres

Un relat de: ROSASP

Obro els porticons d'un moment concret, s'albiren paisatges que mai no s'aturen...
Retalls d'horitzó, places que s'eixamplen, cruïlles que tallen rectes paral·leles i línies contínues.
Sensacions gronxades als estenedors, esfilagarsades notes urbanes saltant en marxa de les improvisades partitures.

Bufo un angelet des del meu balcó, es desfà en llavors que aixequen el vol. La mirada es perd entre enigmàtiques fluctuacions dictades per forces invisibles.
L'atzar també gira formant part de tot; guanyar o perdre amaga significats massa ambigus per fer-ne doctrina i escriure el destí dins d'una ruleta.

Contemplo la inèrcia que llisca i rodola carrerons avall. Per les voreres del matí, ràfegues de vertigen conviuen amb el parpelleig mecànic dels ulls endormiscats, en un frec indiferent que passa de llarg ignorant absències.

Realitats asfaltades i ombres d'ufanosos jardins copulen el breu aleteig d'un somni imperceptible.
Núvols fent puntetes als teulats més alts, estrelles reflectides en emmirallades superfícies plenes de graffitis, pensaments abstractes perduts entre senyals de llums intermitents.

Olors i sorolls traspassant cortines d'intimitat; sabates que caminen gairebé soles, mentre els caps omplen tot tipus d'agendes on tot es capgira.

Fotografies que immortalitzen un instant fugaç, petjades que premen l'accelerador amb ràbia acumulada, sentiments que frenen per por de sentir, emocions engabiades en pàrkings soterranis projectant un tímid intent de fugida.

Neurones que s'aturen definitivament entre udols de sirenes i el ressò d'unes campanes llunyanes, vibracions esmorteïdes regalimant records.
El primer plor d'un nadó escampa un crit als quatre vents, dibuixant un ferm projecte de vida que ben pocs escolten amb el cor atent, més enllà del que processa l'oïda.

Uns cossos primerencs baixen les parpelles segellant un petó furtiu a plena llum del sol. Paraules ja buides comparteixen taula omplint-se d'abismes, abraçades plenes acaronen el pas del temps amb una dolça fermesa que no marca límits.

Moviments en cercle sobrevivint al temps caduc, cicles amb continus peatges, rotacions que només es veuen evidents en el centrifugat de les rentadores i en els radis de les bicicletes.

Vidres, finestrons, cortines, persianes que aixopluguen i aïllen de massa preguntes internes i alienes. Trinxeres que esquiven escrutadores mirades plenes de judicis, petites bombolles de sabó dins de grans jacuzzis que ens prometen la fórmula de la felicitat completa.

Fletxes d'intencions que fan diana al bell mig d'una nova esperança, somriures que s'enlairen sobrevolant ponts. Il·lusions que neden per rius de deixalles, immunitzant-se a la contaminació de l'apatia i al vessament indiscriminat de tones d'enveja.

Llençols cargolats per passions que signen amb tinta invisible, braços capturant la tendresa al vol, ombres sense rostre que sovint es troben creuant semàfors en ambre i no s'arriben a conèixer mai del tot.

Boirina de qui som i voldríem ser, plugim de dubtes i propòsits que sempre ens esquitxen, ventijol que s'esmuny entre els punys tancats...

Somriures espontanis que filen teranyines de llum, serpentines de coloraines que dansen cargolades a les rialles dels infants, collarets d'algues i petxines rescatats per nàufrags, aventurers i somiadors en tota mena de mars i de sorrals.

Amanides tèbies de moixaines, petons de confitures, carícies adobades que travessen la pell i es fonen amb tot el cos, mots que recullen batecs de vida; receptes màgiques per assaborir un moment des de moltes perspectives.

Sensacions i pensaments bullint dins de provetes, experiments i recerques en permanent estat d'evolució.
Calidoscopis interpretats amb infinites versions, finestres penjades en espais indefinits, escletxes sempre obertes en tots els racons...







Comentaris

  • Moltes gràcies Rosasp[Ofensiu]
    roda03 | 18-05-2006

    Benvolguda Rosa,
    He llegit les teves "finestres" i la veritat és que m'han fet sentir sensacions diferents, per una banda, calfred: i per l'altra escalfor. I et preguntaràs, és bo sentir això?Doncs si Rosa, és molt recorfortant, ja que comences a llegir i els paràgrafs s'intoxiquen d'una dèria molt especial : seguir llegint i guadint fins al final.

    Pel que fa el teu comentari, només puc dir-te una cosa : moltes gràcies per la teva opnió generosa, però que alhora em dóna la sensació de sinceritat i força. Prou que sap en Miquel, tot el que lluito per extendre el seu llegat i, sobretot, per ésser un digne deixeble de la seva escola.

    Rosa, tinc bastants projectes sobre en Miquel, ja que pertanyo a l?associació d'amics d'en MMP, i tot això m'ha portat a un cel molt especial que és la gran acollida que m'ha fet tothom. He passat per moments de solitud i m'han titllat d'obssessiu, però malgrat tot he continuat emb més força i avui et puc dir que sòc molt feliç en aquesta tasca de la seva difussió.
    El proper mes de juny inaugurem una exposició d'en Miquel i la Montserrat, es diu "Creix el silenci", es tracta d'unes fotografies de la Montserrat amb uns Hikús d'en Miquel, l'acte es farà a Sant Sadurni d'Anoia un divendres a les vuit del vespre. I després en tenim d'altres... Ja t'explicaré. Però un projecte que tinc entre bambalines de tots els amics de relats és fer un recull de poemes d'en Miquel i en principi amb un altre company li vam dir : "El poble del poeta", qu et sembla?
    Rosa, quan vulguis ens posem en contacte i t'explico el que vulguis, m'has fet molt content de saber el teu interès per en Miquel.
    Brindo per en Miquel, pels seus admiradors i per les nostres vides,
    Roda03

  • Perfecte[Ofensiu]
    vitrasius | 17-05-2006 | Valoració: 10

    L'he trobat perfecte. El tema és molt original. continua obrin finestres de fantsia i realitats.

  • Perfecte[Ofensiu]
    vitrasius | 17-05-2006 | Valoració: 10

    L'he trobat perfecte. El tema és molt original. continua obrin finestres de fantsia i realitats.

  • Tot està ...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-05-2006 | Valoració: 10

    ...a la vista, a l'abast de qualsevol mirada.
    Emperò, la teua és especial: penetrant, tendra, colorista, lúcida, encantadora... Poètica i, al mateix temps, realista i pragmàtica!
    Salut per sempre! I rebolica, quan calga!

  • els ulls, la vida, els cicles,...[Ofensiu]
    qwark | 14-05-2006

    Obro els ulls i entra la llum del món a través de les finestres. Entren els paisatges i entra la vida. A través dels ulls, les nostres finestres. Perquè la bellesa, quin sentit tindria sense algú que la mirés? I l'ànima, quin sentit tendria sense bellesa? I totes dues, com s'ho farien sense els ulls? Potser mitjançant algú que les descrivís amb paraules.

    I la vida, passa com un seguit de fets aparentment aleatoris, com si ho miréssim des de la finestra d'un autobús. Potser els mateixos fets, dibuixats des d'una altra finestra, semblarien explicar una altra història.

    En aquest relat teu m'ha passat una mica això. He acabat amb la mirada perduda, entre els paisatges que giren en cicles no del tot evidents.

  • Sí! La vida![Ofensiu]
    llu6na6 | 14-05-2006 | Valoració: 10

    Sembla talment la paleta acolorida d'un pintor magistral.

    Quin bellugueix tan intens!

    Com si es desgranessin notes d'una melodia que degota lenta o vertiginosa, parets avall de la nostra pell que ho absorveig tot amb una ànsia insaciable.

    Sí, Rosa, tens els ulls ben oberts, els ulls del cor sobretot i així pots recollir sense deixar-te ni una gota, aquesta pluja de llums i sensacions
    multiformes, esplèndides.

    Ja ho diu "El Petit Príncep", hi ha coses que només es poden veure amb els ulls del cor, i tu, Rosa, tens un cor obert a l'infinit, a la inabastable immensitat de l'univers.

    T'agraeixo molt el comentari, malgrat la febril activitat del dia a dia. Ets molt generosa i només puc enviar-te el que tinc, el meu amor.

  • El teu particular laboratori[Ofensiu]
    angie | 14-05-2006

    Destil.les, disols, satures, decantes... un munt d'imatges i sensacions i les tires per la finestra, les regales al vent i al teu entorn i després te les mires, com un artista davant la seva obra i les perfiles en versos com aquests...

    Buff, Rosa... quina enveja, en el meu laboratori veig que només hi tinc quatre matrassos, tres pipetes, dos prestatges de productes químics a punt de solidificar i un bec-bunsen davant una vitrina massa bruta...

    petons

    angie

  • de vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2006

    ens falta temps per obrir les finestres i badar... ampliar el nostre fosc i rutinari horitzó, sentir com el món neix en els nostres ulls com el so en la corda... badar, veure altres dimensions i deixar que l'aire fresc desperti la nostra programada i adormida agenda de vida.
    una abraçada.

  • Hola![Ofensiu]
    Yuna | 11-05-2006 | Valoració: 8

    M'agradaria veure el que tu veus, al cap i a la fi som del mateix lloc !!

    Enhorabona pels teus relats al llibre, que vagi molt bé la "festa"

    Yuna

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643301 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")