Finestra d'estiu (3)

Ara plou. Quina bona olor! Les veïnades d'aquí davant no se'n temen, segueixen xerrant assegudes al seu còmode sofà vermell. Elles s'ho perden! Les nines d'allà dalt tampoc no guaiten, només m'han clissat fa una estona i m'han rigut, però ara ja van a la seva. El carrer canvia de color, curiosament torna més gris quan hauria d'estar més content, i unes senyores majors, les úniques previsores que puc veure des d'aquí, enceten un paraigües que suma dues dimensions. Passa un lloro volant! Quina velocitat! Crida "tots a recer!". Els arbres s'espolsen tota la misèria que els ha caigut damunt durant les llargues setmanes de sequera, i somriuen contents de poder recordar la seva necessària lluentor verda, de poder-se empolainar de fotosíntesi. Dos cans se criden les veritats remenant la cua, els coloms entren a ca seva, a l'edifici del costat. La cadira de rodes d'aquell senyor comença a grinyolar per causa de la humitat. No és que ho senti, des d'aquí, però com a mínim ho puc imaginar, que per això sóc el narrador, no? Entra per la meva finestra tota la flaire del terra banyat. Com vos he enyorat, comptagotes de cotó! Els cucs se dutxen, que ja els feia falta, i els cotxes van més a poc a poc, deu ser per no trepitjar els caragols que comencen a trescar. Un dia escriuré sobre espirals i closques tancades amb pany i forrellat, t'ho promet. Potser te faré plorar, seràs el nigul que me permet veure el Sol cada matí. La veïnada de l'altre edifici, la que tanca les persianes quan veu que la miren, encara no ha aparegut, potser està quedant xopa a l'altra banda de la ciutat, enmig del carrer, sense poder agafar un taxi. S'està tapant de veres, amb una mica de sort plourà tota la nit i l'aire tornarà respirable, que ja convé. No pot ser bo tant d'estiu, no puc estar tot el temps mirant per la finestra, que te gastaré el record. Se nota que faig vacances? Les dues d'aquí davant han deixat de xerrar. Una d'elles ja no hi és, deu dutxar-se per sortir a caçar dones. L'altra s'ha tombat al sofà, ben col·locada, ensenyant-me les cuixes. Pretendrà seduir-me? El gelat encara aguanta, rossa, però tu m'has tornat a dir que no. Potser demà sortirà el sol i tot, qui sap. Jo t'esper, amb les mans plenes de pluja d'estiu dels teus ulls, la recolliré amb la mirada des de la meva finestra. Va ser bo aquell melicotó?