Finestra d'estiu (2)

Ja no fa tant de sol, trob que ja puc pujar la persiana. Què tenim avui? Vaja, el cuc vermell: deu fer ruta; un senyor dels anells que s'atura i esclafa una zebra, i una dona d'aquelles que en diuen de classe alta que hi davalla, mentre se li acosta furtiu un calb amb unes crosses; una dona amb un carro: deu anar a comprar, se la veu molt lleugera; un embús que comença a recordar-me els teus cabells, ben devora les retxes blanques de l'asfalt; una altra dona amb un altre carro: deu venir de comprar, se la veu molt carregada; al·lots menors de set anys, no aptes per a segons quin tipus de pel·lícules, que tornen de les colònies ben perfumats de sol i clor de piscina amb abelles. Segur que no saben que l'aigua no és transparent. I tu? Ho sabies? El de les crosses ara demana ajut per travessar el carrer, per sort ha trobat una bona persona que l'ajuda. Una nina passa en bicicleta, saps que estau de guapes pedalant! Darrere ella en passa una altra, amb ulleres de sol d'aquestes que no m'agraden perquè no mostren els ulls, i sense ulls i mirades ja saps que no hi ha passió. Senyor! Que no són hores de tirar els fems! Mira, un que té pressa: quines passes més llargues! Una altra dona amb un altre carro, venga consumir! Un nin amb una pilota de futbol, i un altre, i un altre més! Visca l'estiu! Un senyor que fa feina a les obres de l'edifici de davant, aquelles que me desperten cada dematí, que arreplega uns enderrocs dins un sac groc taxi; dues desconegudes que s'intercanvien els números de telèfon al mig del carrer per convertir-se en amigues. Deus estar escoltant la mateixa música que jo? T'agrada? Més a prop un ca vell, a través d'una corretja massa usada, passeja l'amo, que compta (amb els dits, clar) els dies fins que un dels dos extrems de la corda quedi soterrat, potser amb una creu perquè no s'escapi; les noves amigues que s'acomiaden amb dues besades, segurament després d'establir un proper dia de trobada; el meu padrí, que no és que passi per aquí, ni que anàs a Cuba (però va pegar a prop), que me ve al cap una vegada o dues quan veig els fills dels que va trobar allà venint a cercar menjar a ca nostra, i me fa cridar als vuit vents del món que tenim molt poca memòria.

I així mir per la meva finestra entelada de sol, i torn sempre cap a tu, perquè no hi ha res més entre les meves neurones que el meu serradís i la teva indiferència, perquè necessit qualcú a qui estimar per poder respirar-te, aire meu, perquè l'amant inoportuna ja me cansa, perquè vull donar-te felicitat a raó de set somriures per minut, per molts de galls que se't pintin a la cara. Voldria ser raig de sol cada sabàtic, i perforar-te cremes solars i arenes d'estúpides platges regenerades, i envermellir la teva pell amb els meus curiosos dits curosos, com te torna vermella la galta amb paraules dolces.

Passa un altre cuc vermellós...