Cercador
Fet a la meva mida...
Un relat de: Marta- Compartir:
Caps sencer entre els meus braços...
t'atrapo i embolico el teu cos nu
desfent-te en mi per a refer-te amb carícies
modelant-te amb les meves mans
com si fos de fang i argila la pell que neix dels meus dits.
Et desfaig recrean-me en el teu cos pam per a fer-te de nou
la meva obra mestra que reneix de l' escalfo dels meus llavis obra eterna inacabada.
Et desfàs en mi perquè jo et faci a la meva manera
i jo et desfaig i et refaig per a fer-te infinit... inacabable...
per a desmodelar la teva pell nua i tornar-la a esculpir amb carícies.
I així ets tu i ets de mi la meva creació...
l'obra més perfecta nascuda de les meves mans imperfectes.
Comentaris
-
ESTIC D'ACORD[Ofensiu]JOSEFINA | 10-11-2007 | Valoració: 10
Sí, estic d'acord amb tú i amb el comentari de l'Avet.
Que be fer i des-fer, la forma, la imatge... i fer-ho tot a través de carícies. -
Abraçar, modelar, esculpir.[Ofensiu]Avet_blau | 09-11-2007 | Valoració: 10
modelan-te, com l'argila en mans de mestres
escultors que donen vida al fang;
esculpin-te com pedra immortal que acaba sent eterna i sagrada al llarg dels segles.
també pot ser un infant, que s' adapta a la pell i al cos de la mare i que arriba a ser una part de ella.
i els amants, que s'acaben barrejant, intima e intensament, compartint aire, suor i gemecs, mes enllà de la vida i la passió,
i on fins el temps s'hi para.
Avet_blau
l´Autor
44 Relats
222 Comentaris
52461 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.
Soc com soc ...
Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi
http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/
marta_dunia@hotmail.com