Ferides...

Un relat de: Aina_R

Ja no m'espanten els silencis
que es teixeixen entre tu i jo,
ja no temo l'abisme,
els meus braços són prou forts.

Els teus petons
fan regust de soledat,
però l'enyor ja no em crema la pell
ni m'enrogeix els ulls.

El teu adéu sona
com paper arrugant-se...
un ocell creua la carretera
i s'estampa contra el parabrises.

Tu t'has quedat a casa.
Fred i calor, som tu i jo,
a vegades el fred sóc jo
i d'altres sóc l'escalfor...

Quan es curi la ferida
que tinc als llavis
no quedarà en el meu cos
cap més rastre de tu.

Comentaris

  • pensem[Ofensiu]
    ESTEL | 27-01-2009 | Valoració: 10

    que no podrem soportar situacions, però el temps passa i va calman les ferides, pot ser no les tanca mai, però no són tant intenses com al principi.

    un petó

  • Gracies Aina-R[Ofensiu]
    entortilligat | 22-09-2008

    pel teu comentari.

    Escrius molt be.
    una abraçada

  • Darrera estrofa genial...[Ofensiu]
    deòmises | 14-09-2008

    El que més destaco d'aquesta poesia amb ànims de superació, amb l'esperit de la lluita que cal vestir quan es trenca una relació. Sembla que hagi estat una relació turmentadora...

    Espero que els llavis puguin seguir-te. Gràcies, d.

  • Les ferides de l'ànima curen...[Ofensiu]
    bocidecel | 13-09-2008 | Valoració: 10

    ... i només en resta la cicatriu del record. No curen soles, ni d'un dia per l'altre. Cal netejar-les amb llàgrimes i bàlsam d'enyor, airejar-les amb mots. I no es fa crosta reparadora fins que no t'adones que tens la ferida perque has estimat, perque estimes, perquè has après i, encara que no ho sembli, també has guanyat.

    Un plaer retrobar-te i poder llegir-te.

    Una abraçada.

  • Sense rastre ni ferides, però amb la paraula...[Ofensiu]
    ORIOL | 13-09-2008 | Valoració: 10

    Quan el temps passi..., el seu amor, la seva cara, la seva olor, els seus ulls, els seus petons no et deixaran rastre ni ferides ni en cap part del teu cos ni tampoc del teu cor. Diuen que el pas del temps, ho cura tot.Quan ja no et quedin ferides, quan el record dels seus passos ja no et guiin el teu caminar,quan darrera dels seus passos ja no hi continuin els teus, serà llavors que el recordaràs llegint aquestes magnífiques paraules que has escrit. Quan senzillament t'adonis que ja no queda rastre ni ferides, però que amb la paraula aconsegueixes recordar-lo i fins i tot estimar-lo, hauràs descobert la potència que poden arribar a tenir unes paraules escrites amb el cor. Si l'escrius, si el fas protagonsita dels teus relats aprendràs a estimar-lo. Potser no com a tu t'hagués agràdat, però hauràs estat conscient de tot el que va significar per tu. I sobretot, hauràs après a no oblidar-lo. L'amor autèntic fa mal crea ferides i un rastre amarg, Però quan ja no hi són el record esdevé dolç i segurament inoblidable, encara que només sigui a través de la paraula.
    Felicitats! Un gran relat!

  • Els records...[Ofensiu]
    annah | 12-09-2008 | Valoració: 10

    de l'amor, quan ja no hi és deixen unes ferides difícils de cicatritzar, que només el temps pot alleugerir.

    Quan "els silencis deixen d'espentar" i "l'enyor no crema la pell" els records són més suportables, però no deixen de fer mal del tot.

    Fabulós!

    Un petonet!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aina_R

Aina_R

28 Relats

77 Comentaris

34068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Mai he acabat de saber quines coses són importants a destacar en la biografia d'un mateix...
El 2008 es publica Dotze pessics de vida sota el pseudònim d'Aina Roig, és en aquest moment que neix Aina_R i que començo a publicar alguns dels meus textos i poemes a relatsencatala.cat
El 2015 perdo una mica la vergonya i es publica Swing Club, Deixa't endur per la música fent servir el meu nom Anna Masnou. www.resalt.cat/swingclub
El 2021 surt una guia de l'Ansietat al Benestar (en català i castellà) i un conte Adéu, Avi (en català, castellà i anglès)
Vaig néixer en un poblet envoltat de boira, fa ja un bon grapat d'anys
A P-4 (com a tothom, suposo) em van ensenyar com ajuntar les lletres per fer paraules, i les paraules per fer frases, des d'aleshores, escriure es va convertir en una activitat tant natural com respirar.
Encantada de poder publicar aquí i de poder llegir també als autors meravellosos que hi ha.
Una abraçada :)