Alliberant-se...

Un relat de: Aina_R

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Baixes lentament les escales cap al primer pis, per la porta oberta el veus dormint al sofà del menjador. El bat de beisbol a les mans, que l'agafen amb força i fermesa, cal que el primer cop sigui encertat. T'acostes silenciosament fins al costat del sofà. I aleshores passa, deixés caure amb precisió el bat de beibos sobre el seu cap... un cop sec i encertat, amb l'energia justa per a desconcertar-lo, però no per a matar-lo. Obre els ulls i s'incorpora, i abans que pugui pronunciar ni un mot, li cau el segon cop, que el fa caure del sofà, queda de quatre grapes a terra, i un altre cop cau amb força sobre el seu crani descobert, queda estirat i es recongeix, es prova de protegir, el seu cos immens i fastigós arraulit, i els teus cops no paren de caure-li al damunt, una vegada i una altra, i es recargola, però sempre hi ha una part de superficie del seu cos a la qual pots donar cops.
Unes hores més tard, asseguda tranquil·lament al sofà, el contemples xop de la seva pròpia sang, amb el rostre desfigurat, les parets són més vermelles que blanques, per tota l'estança hi ha fragments de crani, de pell, de cabell, de cervell... és a tot arreu, ell és a tot arreu, però ja no és enlloc, ha desaparegut, mai més tornarà a fer-te mal. Quanta estona és capaç de contemplar la seva obra un artista sense cansar-se'n? Tu no te'n cansaries mai, el miraries allà amb els ulls esbatanats en una cara irreconeixible i el crani esberlat, les parets esquitxades com si es tractés d'un quadre abstracte i modern. Aconsegueixes veure't a tu mateixa amb perspectiva, al mig de tot aquest percal, la imatge seria perfecte per a una foto en blanc i negre, la teva roba tacada, els cabells llargs caient per l'esquena i les espatlles, xops; però la mirada serena i tranquil·la, en pau, una pau que només podies assolir si ell desapareixia. Però no hi haurà cap fotògraf que pugui captar aquest moment d'alliberació de la teva ànima, ni ningú que podrà gaudir de les obres d'art de les parets...
Surts de la casa, i una simple explosió desfarà qualsevol rastre d'ell, ningú sabra si eres dintre o no, no hi trobaran absolutament res que cendra sobre cendra, podràs començar una nova vida amb tranquil·litat i pau. Van passar els anys, i a ell no el van buscar mai, perquè ningú en va denunciar la desaparició, potser hisenda li reclamava la declaració de la renta i alguna multa de tràfic sense pagar, potser li van embargar els comptes, la hipoteca d'una casa inexistent no era pagada per ningú, ningú va reclamar diners a l'assegurança de la llar.
I tu ara, al cap dels anys, t'asseus i parles del dia en que vas tenir valor per reclamar el que era teu: la teva vida.
I pagar l'únic peatge que t'hi podia donar pas: la seva vida.

Comentaris

  • "Smashing pumpkins" total[Ofensiu]
    llamp! | 16-06-2009


    És per quedar esfereït amb el teu relat cruel, morbós, però alhora ben narrat.

    Jo, que darrerament veig miro la tele de nit. No sempre, però tot sovint, veig el "CSI" (Crime scene investigation) de Miami, Las Vegas i Nova York. També veig "Mentes criminales", que no ensenyen tanta crueltat, ni es paren amb els detalls macabres de les autòpsies, ni hi ha tant sang i fetge com en el CSI. També m'agradava "Sin rastro", una d'aquelles series que enganxen.

    Sigui com sigui, el crim està a l'ordre del dia i no cal viatjar als USA per adonar-nos que aquí, a Europa, hi ha psicòpates potencials, que no psicòtics, suposo que deus apreciar la diferència.

    I no m'allargo més, gràcies per venir a la nostra caminada i que trobis formes d'alliberar-te un xic més subtils i menys violentes, com per exemple: trencar un coco sencer amb un martell.

    llamp!

l´Autor

Foto de perfil de Aina_R

Aina_R

28 Relats

77 Comentaris

36218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Mai he acabat de saber quines coses són importants a destacar en la biografia d'un mateix...
El 2008 es publica Dotze pessics de vida sota el pseudònim d'Aina Roig, és en aquest moment que neix Aina_R i que començo a publicar alguns dels meus textos i poemes a relatsencatala.cat
El 2015 perdo una mica la vergonya i es publica Swing Club, Deixa't endur per la música fent servir el meu nom Anna Masnou. www.resalt.cat/swingclub
El 2021 surt una guia de l'Ansietat al Benestar (en català i castellà) i un conte Adéu, Avi (en català, castellà i anglès)
Vaig néixer en un poblet envoltat de boira, fa ja un bon grapat d'anys
A P-4 (com a tothom, suposo) em van ensenyar com ajuntar les lletres per fer paraules, i les paraules per fer frases, des d'aleshores, escriure es va convertir en una activitat tant natural com respirar.
Encantada de poder publicar aquí i de poder llegir també als autors meravellosos que hi ha.
Una abraçada :)