Ferida d'amor

Intens...potentíssim...maquíssim! Realment bonic!
Molts petons

Sarrera: és el segon comentari que et faig (el primer és el que ha sigut dur, de l'últim relat que has penjat... aquest no és dur, tranquila)

Veus? Allò que et deia, sortir-se de les metàfores més típiques de sempre. Aquí fas un bon exercici, és el teu estil i crees ambients diferents dels que tens en altres versos. M'agrada.

Tens molt d'estil. I perdona si abans t'he semblat que anava de mestre o alguna cosa així. Ni molt menys, és el meu punt de vista.

Zorionak i salutacions.
Manu.

Tia, és genial!! No sabia jo que n'escriguessis de poemes també... Ens coneixem d'anys, i cada dia em sorprens! Una tarda molt agradable la d'avuí, per cert... Sento que et ferissin d'aquesta manera, però com ja s'ha dit, de tot s'apren! I tu ho saps, que n'has aprés algo... T'ESTIMO ÚNICA! ;-)

No tinc paraules per expressar el que sento. Sou genials, de veritat.
Mitral, a tu dir-te que si que va ser una ferida real, tot i que sembla que la vida ja no tingui sentit per a mi sense aquesta persona no és del tot cert, perquè la valoro amb tot el que hi tinc a dins, i mai ningú sol podrà ser el meu món (si podrà acostar, això si...). Ara estic escrivint com una espècie de contesta al seu mal, com van dir una vegada: "Pero yo sé curarme las heridas aprendí a andar en un suelo cubierto de canicas, y de pie seguiré sobre mi vida, aprendí a anadar un camino de arenas movedizas".
A tots els altres moltes gràcies, em doneu noves forces i nous ànims.
I a tu també especialment, salvatore, perquè saps què dir i quan. Em va encantar conèixe't a la trobada, i els teus detalls.
Una forta abraçada per a tots i altre vegada, moltíssimes gràcies.
Un petonàs enorme!!
Us estimo! (com no fer-ho?)

Faig com meus els comentaris de Mistral,Ilargi,Marc, perquè diria el mateix. El poema té musica i sentiment i endevino una página viscuda, en plena primavera. Les ferides es curen es clar que si, els records perduren tota la vida, però el sol surt cada dia amb una dona com tu, bonica, jove i plena d'alegria, això no te l'has de deixar prendre mai, viu dins teu, i no te amo. Penso que hauries d'escriure més poemes de la teva ferida, perque també l'escriure és una gran teràpia i oblidem les penes amb els sentiment més elevats, sempre que siguin compartits, o no.
Una baraçada .

doncs... què dir? que m'encanta, queca!! de veritat.... és bonissim!! m'agrada molt, com descrius tot, les rimes, el so, la música... està realment ben fet, i t'aprecio per això. me'l gravaré per aquí l'ordinador i et prometo que el tindré present.
gràcies per escriure aquestes meravelles.

Un poema preciós, et felicito!
Totes les primaveres viuen en tu, els amors, les alegries, totes les mars obertes a l'horitzó de la vida.
De debò creus que qui ha perdut has estat tu?

Ferida d'amor Queca
no vull que n'estiguis,ets massa dolça i no vull que et facin mal. Sempre que llegeixo un relat penso com és l'autor si serà alt o baix, gros o flac, guapo o no gaire, i sobretot associo l'escrit amb un fet verídic i ara que et coneixo et desitjo la millor sort del món, perquè crec fermement que aquest poema forma part d'un tros de la teva vida. Si m'equivoo fes-m'ho saber ..i tocaré més de peus a terra.

Ferida d'amor Queca
no vull que n'estiguis,ets massa dolça i no vull que et facin mal. Sempre que llegeixo un relat penso com és l'autor si serà alt o baix, gros o flac, guapo o no gaire, i sobretot associo l'escrit amb un fet verídic i ara que et coneixo et desitjo la millor sort del món, perquè crec fermement que aquest poema forma part d'un tros de la teva vida. Si m'equivoo fes-m'ho saber ..i tocaré més de peus a terra.

Hola Queca!!

M'ha agradat molt el teu relat, és genial!
Quina sensibilitat i quant dolor!!
Segur que pot superar tot el que et proposis.

Una abraçada ben forta, Ina.

Simplement no tinc paraules

És el primer poema teu que llegeixo, i no crec que sigui l'últim, pq n'hi ha per treure's el barret.

Has escrit un poema tan profund que fa glaçar la sang... Tan de bo els meus poemes puguin arribar un dia a aquest nivell, tot i que de moment no en trobi les paraules....

És molt important escriure amb aquesta senzillesa descomunal;
els sentiments afloreixen de dins teu,
com si es tractés d'una càrrega molt pesada que tu suportes des de fa molt de temps.

Ara, estic segur que part de la culpa de tot,
la té aquest preciosíssim poema,
que sorgeix de tu, clamant respostes del perquè estàs tan ferida d'amor;
però el més important de tot plegat,
és transmetre tot això, de la manera tan talentosa que descrius en tot el llarg i ample del poema.

MOLTÍSSIMES FELICITATS PER ESCRIURE TAN BONS POEMES,
I GRÀCIES PELS COMENTARIS.

UNA ABRAÇADA, SALUT!!!

És un poema carregat de sentiment, d'aquests que arriben a l'ànima no només per la forma d'escriure'ls sinó sobretot pel que es llegeix entre línies, aquest patiment profund.
Ara has de tornar-te a aixecar, que encara que costi es pot fer. El que ara et sembla insuportable demà et serà indiferent. Potser ha mort una part de tu, però en naixeran moltes més, ja ho veuràs. Comença la nova vida, obre-li les portes de bat a bat!
Una abraçada ben forta i molta màgia!