Fer una "Funa"

Avui dia no és fàcil defensar els nostres drets. Sembla que en aquest món occidental tan civilitzat on vivim, hereu de Sòcrates, de l'Humanisme, de la Il.lustració, de les Revolucions francesa i industrial, de la Carta dels Drets de l'Home o del Maig del 68 , entre tants d'altres, la Llei que ens aixopluga hauria de respondre només amb un ‘clic'. Però, "naranjas de la China", anys lluny d'això! Mana qui mana, qui té més diners o l'arreplegat que, tot d'una, per un cop de sort o a cops de colze, s'ha enlairat rapapant-se al silló més tou i aferrant-se al seus braços com si estigués enganxat amb ‘Locktite', i pobre de qui gosi moure-li!

I què hi poden fer els qui no han tingut cap possiblitat perquè surten amb desaventatge o han tingut escrúpols o els senzills -que si, d'acord, algun dia heretaran la terra com diu la Biblia, però de moment...- davant dels atropellaments de poderoros o trepes? Ben poca cosa, em sembla. Trampejar la situació i anar tirant.

No obstant això, fa dies que hi dono voltes a resultes d'un programa de TV3 que tractava de l'acció social empresa per associacions de xilens contra persones que, tot i que és ben sabut que van estar torturadors o criminals en l'època de Pinochet, no han estat detingudes, ni jutjades, ni molt menys condemnades. L'acció social en qüestió consisteix en fer-los una "Funa"; això és denunciar públicament de forma ostensible, exaustiva i cara a cara els seus crims, avergonyir-los i complicar-los la vida de manera que si no aconsegueixen que siguin jutjats, al menys que no siguin tan feliços.

A petita escala i salvant les diferències, seria com si ens trobéssim molts cobradors del frack trucant a casa nostra o quan anem a comprar el pa o a la feina o mentre fem una copa al bar preferit, amargant-nos l'existència permanentment. Una "Funa", ho trobo fantàstic. Una heina de denúncia emprenyadora com una mosca collonera però legal, barata i efectiva amb alta probabilitat. En defintiva seria tocar els ‘bemolls' als autoritaris, als abusadors o les males accions de difícil sanció.

Un exemple senzill: aquest cap de setmana uns amics m'han convidat a una casa que tenen a La Cerdanya i ha ocorregut que la gossa d'algú del poble -a qui jo no conec però tothom sap qui és- ha tingut nou cadells i a aquest ‘algú' no se li ha acudit altra cosa que posar-los tots nou a dintre d'una bossa de plàstic i estampar-los contra la paret i, tal qual, sense mirar, l'ha llençada al contenidor d'escombraries de la plaça. Si els gossets haguesin mort no hauria passat res més; la resta de la brossa els hauria cobert i ja està. El cas, però, és que tres no han mort desseguida (si els mates, al menys mata'ls bé) i han començat a xisclar deseperadament fins que uns nens d'uns deu anys, indignadíssims, s'han ficat a dintre i els han rescatat tot i la protesta d'un pare que s'inhibia. Principis (i la Llei) obliguen, i els nens han fet el que calia malgrat que han acabat morint tots.

És admissible, des d'un punt de visa ètic, que una persona llenci bèsties vives a un contenidor d'escombraries? si la resposta és no, què s'hauria de fer davant d'una acció com aquesta que la Llei, tot i estar ben escrita, no és capaç de punir? (Rectifico, és l'Administració publica qui no és capaç de punir). Doncs els ciutadans sensibles i emprenyats podrien fer-li una "Funa" al barrut de qui parlem. Per exemple: posar diversos cartells repartits pel poble que diguin: "Fulanet/a-De-Tal has llençat els gossos vius al contenidor. No et fa vergonya?" La qüestió és de posar-lo en evidència, vaja; i si els arrenca se'n posen de nous. I quan anés a la carnisseria o a la fleca se li podria preguntar: "Que ets tu el dels cartells?", i la gent amb qui es creués pel carrer li podrien retirar el bon dia... S'accepten idees.

Podria ser que el personatge fos masell i li entrés per una orella i li surtís per l'altra... o pot ser no, podria ser que, a la fi, li surtissin els colors i un altre cop s'ho pensaria dues vegades.

Bé, aquest seria un petit exemple sobre una situació mímima o local, però, per què no extrapolar-ho a altres aspectes de la vida social adaptant l'acció segons el grau de trascendència? Per què permetre la impunitat? Al capdevall com que està vist que els diaris no acaben de fer efecte i la justícia és tan lenta, la comunitat organitzada té tot el dret de presentarse al lloc de treball o davant la porta de la casa on viu l'agressor -o el polític de torn- i escarnir-lo. I que reclami ell.

PD: M'hi apunto