Fantasia en rails

i la comparteixo totalment. El teu poema m'ha recordat aquells moments preciosos, de solitud, quan vas en el tren, o en el metro i, de sobte, deixes de sentir cap soroll, cap veu, tens multitud de companys de viatge al voltant, però no veus ningú... t'absentes, mires cap endins teu, i comences a imaginar, i el vola el cap cap a altres llocs, i imagines altra gent, i t'imagines estar al costat d'algú estimat, o d'algú que voldries que se sabés feliç al teu costat, i li parles, o imagines que et parla, i tot deixa de ser un somni per esdevenir realitat al teu cor... i només quan el "pip, pip" del metro et torna al vagó, et sents feliç perquè has tingut la conversa que mai hauries imaginat, "has inventat un tu, un jo, preciat consol...",
...
"no ens diem hola, ni gaudim dels matins,
mes demà no em fa nosa volejar pels carrils..."

Preciós! senzill, planer, paraules encisadores de poeta que sap crear fantasies meravelloses.

Un petó, felicitats!