Fam que mai s'acaba

Un relat de: ROSASP

Tinc una fam dolça
d'engolir-me l'aire,
com si cada misteri
fos polsim de vida i
oxigen volàtil.

Tinc una fam tendra
de cercar una llum
per a reflectir-la
en els pensaments
i en les ombres fredes.

Tinc una fam boja
de saber qui sóc,
i busco respostes
en indrets perduts
i somriures tendres.

Escolto els silencis,
busco en les paraules,
esclaten respostes i
em vaig dessagnant
en un llarg viatge.

Tinta i sang calenta
pintant sentiments,
que vibren amb força
entre llunes plenes
i somnis d'argent.

Visc per comprendre,
moro per entendre,
fam que mai s'acaba,
recerca constant.

I en cada batec
els versos s'escampen
com roselles lliures
en un camp de blat...



Comentaris

  • Que les roselles omplin els camps de blat...fam[Ofensiu]
    mitral | 29-03-2005 | Valoració: 10

    Fam de tants coses que mai s'acaben.
    Tu n'has sabut descriure moltes d'elles,dolces tendres, meravelles...qui no ha tingut, mai, fam d'alguna cosa com passar les mans per una papallona de colors com és la teva.
    T'admiro i t'envejo perquè tens temps per escriure a qualsevol lloc.
    Disciplinada, excesiva, desbordada... tot això et dona vida Rosasp.
    Fins aviat

  • És molt bo[Ofensiu]
    Lavínia | 28-03-2005 | Valoració: 10

    saber qui és una a través "dels silencis" que escoltes, encara que et vagis "desagnant en un llarg viatge". És trobar-se una mateixa i, sobretot, és bo que puguis escriure-ho perquè algú pugui llegit-te que fas versos com:
    escampo roselles
    en un camp de blat

    Escampa'ls per molts anys, Rosasp!!

    Petons

  • Hola Rosap...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 28-03-2005

    Et debia un comentari, feia dies en tenia ganes, avui, per fi he pogut fer-ho. He llegit aquest poema i no m'he ne pogut estar...jejeje
    és que me senti molt identificada a tu. A mi també em passa el mateix, tinc una fam de món insaciable, una fam de viure intensament en cada gota de tinta pintant sentiments, com tu molt bé dius i és que és això, en definitiva el que ens passa als poetes.
    Veig que també ets de Lleida, una altra coincidència que compartim, és que a la terra ferma hi ha lo millor...oi?...jeje.
    M'agradat molt el poema, com ja dic, me sentit reflectida en totes les emocions que descrius.
    Ah, per cert, gràcies pels teus comentaris, ja sé que em llegeixes regularment. Espero correspondre't com et mereixes i llegir-te més sovint. Una forta abraçada.
    ESPIRAL.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Carlos | 28-03-2005 | Valoració: 9

    sobretot la segona estrofa. Aquesta búsqueda de la llum que ha d'acabar amb l'obscuritat de la pròpia ment.


    PD: gràcies per llegir-me i per comentar-me.

  • I necessària.[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-03-2005 | Valoració: 10

    Poema rítmic d'anhels que enllaces i que d'alguna manera es poden resumir en la necessitat de conèixer-se que té un mateix i que ens aboques en aquestes línies.

    Unes línies, com he dit al principi, rítmiques, però un ritme suau, plàcid, com ones del mar. Un ritme tranquil que contrasta amb el sentiment que hi transmets. Una fam que passa de ser dolça a ser boja, i és que, en efecte, ho és tot i ben concentrat.

    A l'estrofa quarta i cinquena fas referència a un element que dóna mostra de com n'està d'arrelada a les entranyes la fam que poetitzes; la portes a la sang.

    Les dues últimes estrofes tenen una estructura diferent. D'entrada són només de quatre versos, a diferència de les anteriors. En la penúltima resumeixes tot el poema, la raó última d'aquesta fam que t'ha motivat a escriure aquests versos:

    "Visc per comprendre,
    moro per entendre,
    fam que mai s'acaba,
    recerca constant"

    Les síntesis poètiques poden ser d'una gran bellesa (a més de tenir certa autonomia per si soles, tot i que sempre és millor, o això jo prefereixo, llegir-les quan toca dins del poema). Aquesta, amb sinceritat ho és. Contraposes dues, en principi, antítesis a un mateix significat ("entendre" / "comprendre"), i després expliques que la fam mai s'acaba i, a més, raones perquè. Perquè és una "recerca constant". Això penso que és en bona part la vida, una recerca constant.

    L'última estrofa serveix sobretot per reforçar el punt àlgid del poema que, al meu parer, el configura l'estrofa precedent. No pots evitar-ho, dónes a entendre; els versos et surten "a cada batec". I acabes amb la vellesa plàcida d'un dia d'estiu, amb un camp de blat sembrat de roselles. Flor que, per cert, a ca meva en diem "gallerets".

    Bé, t'he de deixar per ara! Gràcies pels teus comentaris!

    SALUT I LLETRES!

    Vicenç

  • Preciós i vertader[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 28-03-2005 | Valoració: 10

    Rosa m'ha encantat el teu poema. El trob rodó. Musicalitat, ritme i el missatge de la recerca continua fan que a l'hora de llegir-lo et sembli que ets com una espècie de fulla que va surant lentament, movent-se en el ritme de les aigües d'un rierol de muntanya. Estic amb tú, amb lla Llibre, amb la Tramuntana i amb tots que esteim fent de la nostra vida un intentar esbrinar qui realment som.
    Una forta abraçaferrada.
    Josep

  • I jo penso...[Ofensiu]
    Llibre | 28-03-2005

    que la fam és una bona aliada per inicar la recerca, per trobar-nos, per retrobar-nos, per conèixer-nos.

    Aquesta fam dolça, tendra, boja... que emmiralla els anhels de coneixement i la necessitat de viure amb força, amb l'esclat dels sentiments en cada petita acció del nostre dia a dia.

    Jo, de la mateixa manera que li passa a la veu recitativa del poema, també pateixo i gaudeixo d'aquesta fam... i intento mantenir-la sempre intacta, no perdre-la mai.

    Una abraçada... de xocolata?

    Salut!

    LLIBRE

    PD.- Moltes gràcies per totes les reflexions que hem compartit en aquests darrers comentaris. Pel que fa a les teves darreres paraules, crec que tens raó, i que la clau del missatge en la poesia rau en el sentiment més pregó. No cal el detall. Aquell només forma part de la nostra intimitat. L'important és el sentiment que emana. Una altra abraçada.

  • magnífic![Ofensiu]
    tramuntana | 28-03-2005 | Valoració: 9

    M'encanta! És un poema dolç. Sempre em sorprens amb els teus escrits Rosa.

    P.D: He llegit alguns dels relats de la teva filla Laia. Em sembla molt bé que li hagis encomanat la passió per escriure! Un petonet a les dues!

    Laura^^

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

613049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")