Fa fred!

Fa fred!

Això es el que diu la gent, diuen que fa molt fred últimament. Pero jo...he deixat de sentir, no sento fred, no sento calor; l'únic que sento es haver-te dit lo molt que t'estimava, dons per culpa d'això el meu cor s'està trencant...Si, encara que no ho creguis, s'està trencant, tros a tros.

Perquè?

Perque vas dir t'estimo, perquè vas deixar que per un moment entrès en un nou mòn, en el qual nomès existíem tu i jo, un mòn en el que tot era de color rosa; perquè em vas il·lusionar, perquè vas fer promeses que no vas arribar a cumplir...perquè...perquè em fas tant mal. Perquè ara dius que marxes?

Tu… tu ho ets tot per a mi, jo per tu deixaria moltes coses, per tu, i nomès per tu, faria del meu petit món un univers. Per tu deixaria a un costat el que diran, deixaria a un costat la diferència d'edat, per a poder arribar a la felicitat.

Podria demanar-te, podria suplicar-te que tornessis, que vinguessis als meus braços… Però no, aquesta vegada no… ja no… ja no vull seguir patint...ja no vull sortir mes mal parat… ja no vull estimar-te, amb totes la forces de la meva ànima… ja no vull tenir-te en la meva ment… l'única cosa que vull, és… poder enterrar el teu record… vull deixar de patir...vull deixar de pensar en tu… vull… vull moltes coses.

A pesar de tots els meus esforços per arrencar el teu record, no he pogut… prometo no donar-me per vençut, doncs es que amb el pas del temps, ho assoliré.

L'única cosa que et demano, és que no em facis més mal, deixa'm anar, deixa'm volar, deixa'm viure en la meva llibertat.