Eva Maria

Es deia Isabel, almenys és el que entenia quan la cridaven les seves amigues. Ens trobàvem cada dia a la platja, prop de l'únic xiringuito on feien entrepans com déu mana. En Pep i jo solíem arribar cap a les onze del matí, quan sabia positivament que l'hi trobaria, i sempre me les empescava per col·locar-nos força a prop d'on reposava la seva tovallola.
La veritat és que no era massa guapa, potser una mica més alta que jo, i amb uns cabells foscos com la nit que relliscaven enrinxolats al voltant d'una cara petitona, d'on ressaltaven uns ullots verds, desmesurats. Però tenia alguna cosa...
El pits també eren petitons, i cada mugró mirava cap enfora, com si estessin enfadats, més avall el maluc es marcia lleugerament, i per acabar-ho d'adobar quan reia semblava un cavall mal endreçat. Però tenia alguna cosa .....
Sempre portava un biquini de ratlles, i per això la vaig batejar Eva Maria, li esqueia molt més que no pas Isabel.
Me la mirava mentre es posava els sostenidors just abans de banyar-se, però sobretot quan tornava, i se'ls treia amb una gràcia infinita, i es recollia aquella melena negra amb una goma elàstica de color vermell, i aixecava lleument el cap per encarar-se a l'escalfor del sol. Llavors s'estava un moment ben quieta, amb els ulls tancats, oferint-me el seu cos blanquinós, regalimant en silenci la frescor del mar.
Vaig estar calladet observant-la gairebé dues setmanes, xuclant obsessivament la seva presència com una puça miserable, fins que ja no em vaig poder aguantar i vaig obrir la boca:
-Has vist aquella mossa ajaguda més avall, prop de mar? No la trobes encantadora? No sé com es diu però l'he batejat Eva Maria, perquè porta un biquini de ratlles, saps, com la cançó de Fórmula V. Te'n recordes Pep?
-Fórmula V? Vols dir que no desvarieges una mica? I aquesta mossa que dius, no et sembla una mica massa jove per a tu? Relaxa't una mica avi, i remulla't a mar més sovint, ja saps que el metge t'ho va recomanar per la circulació.