Eutanàsia aliena

Trista,
i menjant d'un amor caduc:
has d'escapar, artista,
amb cames d'estruç
i visió futurista.

Inconscient,
indiferent al martell
que te claves al pit
fins al fons del serrell,
sola cada nit.

Cansada
d'amors amb jerarquies,
de rius de mar salada;
de coronar-te monarquies
de princesa menyspreada.

Canvia de metge,
desconnecta'l a ell,
menja un xupa-xups,
ves-te'n a una illa!
Però... morir per amor? Això mai!
Per a qui se farien els relats?
Qui escriuria sobre l'amor?
Qui estaria trist per amor?
Qui moriria pel teu somriure... a part de jo?