Et veig

que porto a Relats, he après moltes, moltes coses, i una d'elles, és que la poesia pren vida en la interpretació que en fa cada lector. I a mi, aquest poema teu em fa sentir una sensació especial, no diria estranya, ni críptica, però diferent. El teu poema em diu que has intentat reflectir un estat d'ànim baix, una mica apesarat. Aquest "et veig", repetit al llarg de tot el poema, ets tu mateixa, és el llum (la teva esperança) que veus al darrera de totes les situacions quotidianes que ens descrius.

"...
I encara que no ets amb mi, et tinc a la vora,
m'has obert el món a la il.lusió
i tot el que sóc ho tens tu ara,
et veig, et veig, llum de la meva foscor".

Ets a punt de recuperar l'alegria, la il·lusió, després d'uns moments crítics, difícils.

No sé si el teu missatge va per aquí, però és que els teus versos m'han inspirat.... perquè la poesia esdevé vida en cadascún de nosaltres!

Una abraçada, angie. Que el nou any sigui ple de llum i color.

És el mateig qui escrigui el poema.
Dona per home.
Home per dona.
Dona per dona.
Home per home.
És el mateig, TOT ÉS ESTIMAR.

Un petonet. Pilar

Tinc un petit poema, EL MEU HOME , que veig un paralelisme amb el teu. Veure a la persona estimada sensa que hi sigui, aixó... ËS AMOR!!.
El gatet ... és una pasada !!!.
Un bon 2006. Un petonet Pilar.

de la teva poesia és que té un lligam especial amb moments reals. M'agrada la sensació de llegir experiències viscudes i no pas moments embellits. No sé com expressar-ho i potser m'equivoco però sembla que la teva poesia neix de la necessitat d'explicar-te i de gaudir de les teves emocions.

BON ANY NOU 2006 ANGIE^^
ESPERO PODER-TE LLEGIR MÉS, I APRENDRE'N MOLT DE TU!!

PETONASSOS

és complicat viure el dia a dia quan els records són tan presents, sembla que el temps res curi.

Ànims.

que segueixis veient i veient... i gaudint i feliç en aquest any nou 2006 i que els teus versos ens omplin de poesia i esperança.
ptons i una abraçada!

saber que existeix algú que ens il.lumina, ja sigui una mare, una filla, un amic... El caliu humà, els sentiments i l'amor, en general, són coses que val molt la pena viure. La resta és un passatemps.

Angie, preciosa, et desitjo un molt feliç 2006, tandebò ple de llum i de bones energies. Jo estaré un temps una mica absent però prometo deixar-me veure de tant en tant!

molts petons i una abraçadassa!

m

teus relats i reptes que has anat publicant i m'han agradat són tendres i sembla que hi hagi dolçor al darrera.
Ous estrellats l'he trobat original. Ehnorabona!
Et seguiré llegint.
Feliç 2006

les absències amb els ulls de l'amor pot donar-nos imatges increïblement reals.

Un bell poema

Bon any nou!

...estàs enamorat tan sols hi ha una imatge que vols veure, la resta queda difuminat. Una abraçada.

grata companyia la que tens!!

felicitats per plasmar-la tan bé...

:)

Millor any nou 2006!!

Yas

Has capturat la llum de les coses més quotidianes i s'han encès amb un somriure ple de pessigolles de colors.
He acabat pensant que la llum i la foscor formen part d'una mateixa cosa i en el fons es complementen.
M'ha donat la sensació de poder extreure espurnes de llum d'entre l'obscuritat i m'ha cridat l'atenció que jo també tingui aquesta sensació tantes vegades; tinc uns haikús mig preparats de llum i ombres que justament expressen quelcom semblant al que m'ha fet sentir el teu poema. Sempre fa il·lusió veure com es poden compartir sensacions i sentiments que van més enllà de les paraules.
Encara que molts cops no la puguem veure, es reconfortant i esperançador saber que sempre està allí, molt a prop nostre...

Bon Any i una forta abraçada!

que bé!! sóc la primera!!! Estic fent unrepas de relataires ara que just s'acaba l'any, i mira per on, trobo la segona part d'un poema que em vas recomanar per passar la meva tristor, però veig que lo meu no té cura, i el teu poema ho reflexa. Llum de la foscor... i tant!! però també faegiria que és la meva foscor dins la poca llum que em queda dins!!

Que tinguis bona entrada d'any!!

Un fort peto

Ainoa