et demano..

Un relat de: universbrillant
Necessito poques coses per ser la noia més feliç del món.

Donam un pastís de xocolata i em faràs teva. El meu somriure degustarà cada sabor d’aquest dolç que tant m’agrada. La xocolata em perd, és el meu punt dèbil. Toca’l i em duràs al paradís.

Et demano poques coses més. Posa’m música atrevida, rebel, que traspassi els límits. I seré teva. O cantem amb la llengua dels àngels. Fem arribar al cel amb la teva veu.

I què pots fer també? Doncs duguem a alguna platja perduda de nit, fes que la lluna ens envegi i abraça’m sota la llum de les estrelles. Has de saber que m’encanta que m’abracin. I sobretot si ho fan amb sinceritat.

Alguna cosa més? Sí. Fem feliç i jo et donaré tot el que tinc a dins. Si em treus un somriure quan més ho necessiti, seràs meu per sempre. No hi ha res millor que somriure plegats.

Tan sols et demano una cosa.

Estima’m així, amb tots els defectes d’ algú que també t’estimarà.

Comentaris

  • A flor de pell[Ofensiu]
    Pladegrau | 23-10-2013

    És un escrit de vellut.
    Amb les paraules collides a flor de pell.
    Llegin-te, he sentit l´enyorament de tot el que dius.
    Felicitats!

  • Molt bonic i encertat...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    És bonic veure el desig d’un amor com aquest, que de ben segur que hi és... m’agrada perquè m’ha transmès alegria i esperança, una certa ironia i naturalment felicitat! Aquella alegria que et ve en moment en concret que et sens feliç i experimentes que ja res pot canviar i que realment pots aconseguir tot el que et proposis...

    Gràcies i molt de gust!

    Una abraçada:

    Eloi