Et deia que...

Un relat de: elsteuspoemes
He caminat els meus dits

sobre fines pells arenoses,

però mai he pogut cercar-ne

una més dolça que la teva.


He vist defugir l’amor

com tantes vegades

el cel s’ha deixat caure...


i t’he buscat, amor,

en cada gota;


He passejat entre les fulles

de tots els arbres

i he creuat l’amazones...


però tu mai em tornes, amor

i et penso com si el meu costat

em visquessis.


He volat sobre els teus cels

com papallones

i he fet gargots sobre la lluna


però tu sempre dorms, amor

i mai tornes la mirada

en el nit que et deixa veure.


....


He correspost al teu bes

per retrobar-me,


i m’agrada com ho dius:


- El meu cor et bategà, ho senties?

...va ésser un sotrac molt fort, sense avís

qui va fer adonar-me'n del desig que tinc de tu.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 06-04-2013

    M'agrada l'estil. Em fa pensar que hi ha talent al darrere. Quan un té l'ànima ferida, poemes com aquest senten prou bé. S'enganxa certa desesperació que surt de les lletres cap al més profund del lector, barrejada amb un sentiment agredolç, d'amor, de ferida.

    I m'agrada esepecilament el final. El sotrac. Quan el desig colpeja, ho fa d'aquesta manera, de sobte.

    T'animo a que segueixis escrivin.

    Abraçadotes,


    Salz.