“Tendrament et penso”

Avui que tinc sensible el cor

he cremat la llenya per sentir-te aprop.


També he cremat algunes fulles

per sentir la guspira del teu cos

i he vist com centelles en la flama

que cercaven ser els teus ulls,

tal vegada eren espurnes en la nit.


Avui que tinc sensible el cor

he cremat els meus versos per fer-ne foc.

La flama acabada en fum, en vapor,

comença agafar-se al record tal volta era jo

qui t’inventava en l’aire i el caliu de les brases...


Llavors, penso que m’he tornat boig

i em tanco els ulls per no veure’t,

tanmateix, si penso en fred

la teva imatge esdevé en la blavor

de tots els rius i em sento com l’espurna

que en la pluja ha de morir.


...amor,

vaig allunyar-me’n de la terra i els teus besos

per ser lliure com l’ocell al vent.

Amb tot, encara avui

m’acontento de ser l’home que mort i viu

en les terres teves de l’enyor.