Núria

Núria
--------------

Salva’m, amor

que no m’agrada

la soledat ni la fredor

que interromp els carrers

com un petó sense previ avís...

ajuda’m a viure sense tu.


Jo no sé com has fet

per anar-te’n tan lluny

ni sé compendre

si et miro als ulls,

com has pogut deixar enrera

els dies que junts...


I que faré amb els llibres?

I com borraré de la memòria el teu somriure?

I com faré per no caure en el vici,

per no caure en el desfici?


...t’enyoro aquí, en el pit,

fortament, i no sé com amagar

la ferida ni el goig

de que fóssis meva.


No sé si m’entens de veritat

pero espero que sí,


perquè no sé com explicar-te

com les mans em tremolen,

ni sé com demostrar-te

que dins el cor meu, jo et cerco...


abraça’m amb el teu cos,

el cos que jo voldria estimar,

sols que no vaig estimar.