“Tatuatge”

Vares deixar la teva terra, amor

i en ell quedà la teva empremta;

els teus dits sobre la meva pell

i un perfum teu marcat per sempre.


Vares allargar les meves nits

en arribar el capvespre

i recordo bé com pintaves en l’horitzó,

un cel amarat d’estrelles.


Estimo, amor

el color de les teves mans

mentres dibuixaves aquells estels

ara plens d’absència.


[...ara ja no hi són,

i la sorra és pedra...]


Vares deixar-me sota el fil de la lluna plena,

aprop d’on alguns amants encara es veuen;

...al costat de la mar freda,

sobre el llarg pont del petroli:


Allà és on vares fugir

deixant l’anhel de l’amor nostre...


- ...i amorós, el meu cor et reclamava...-.