Cercador
Els Ocells
Un relat de: elsteuspoemes- Compartir:
Si penso en tu
descobreixo els balcons oberts
i em tanco els ulls
com tu vas deixar-me en secrets.
En la foscor, encara sento
el desengany, el teu i el meu
i més fort la meva por de perdre’t
que muda si obro els ulls.
Si torno a pensar en tu
em sorprèn veure que els records
mai s’acaben, sinó que són infinits
com la pluja, com la tendresa
i si estiro el vers, arribaré a dir-te
que ja no hi ha secrets entre tu i jo;
Amb els dits
plens de xocolata, puc dir-te
dolçament que no m’espanta
parlar de tu i de mi,
que si tanco els ulls, puc imaginar-me
el teu cos al meu costat; aquella tarda:
- Recordo els teus dits en la tarrina i com vergonyosament,
buscaven els meus llavis. Tot seguit, jo acompanyava el teu gest
amb el meu...i com n’érem de feliços amb ben poca cosa!
Comentaris
-
Molt bon poema[Ofensiu]Rafaelmolero | 04-05-2013 | Valoració: 10
M'ha encantat llegir aquest poema, és molt fluït, és per a llegir-ho mil vegades, és impressionant el seu taranà. Molt bé Els Ocells. Enhorabona. Un cordial salut, Rafael Molero Cruz
-
Amb ben poca cosa[Ofensiu]nadàlia | 04-05-2013 | Valoració: 10
Som junts feliços amb ben poca cosa. Aquesta, si em permets, podria ser la frase de la felicitat suprema, la que porta la senzillesa junt amb l'ésser estimat. La mirada, el record de l'un de l'altre evoca sentiments d'unió i satisfacció.
Quan les coses es torcen hom pot prendre dues o més opcions. Posats a recordar , recordem els moments en què vam ésser feliços, moments senzills i esperem la bonança d'una nova retrobada.