8

I m’aturo per recollir bé cada paraula que em dius,

i t’escolto amb delicadesa, i et miro, i em ve de riure

quan observo els teus gestos que ara són tan meus...


I cada dia igual i per sempre, i em dónes la mà

i com t’agrada això de caminar junts,

de volar per ciutats, per montanyes de cartes

fetes només de la teva companyia i dolça...


I que mai s’acabi la força que ens uneix,

que mai s’acabi el foc de besar-nos pels carrers,

de cantar-nos cada cançó de Lluís Llach,

de fer-te riure amb poemes improvisats.


I t’escolto encara i com m’agrada la teva veu

tan fina i meva. I com m’agraden els teus ulls,

i com m’agraden els teus llavis quan em parles...


I es que em fas sentir tantes coses!, i penso en el camí

que encara ens queda per caminar junts,

i demano, una mica de sort per nosaltres,

que demà, siguem tan feliços com avui...


i que ara t’escric, vida meva,

per allagar les hores que junts...