deixar-te el meu amor, com un llibre

Bones tardes, princesa

vols casar-te amb mi? tu ja m’entens quan et parlo d’amor, oi?

Quan et dic que la nit és freda, ja saps que és per la distància que ens separa, res més.


Però ara, vull que pensis en la pregunta anterior, ens casem?


Jo invitaré els estels, tu els cometes;

sobre el teu anell, la lluna encesa...

i com el meu amor, profund com l’oceà

tot t’ho dóna... si vols,

et regalo el cor meu que d’estimar-te mai deixarà.



Tu ja m’entens quan et dedico múltiples versos d’amor;

Ets com una part meva que viu amb mi, com si fossis pell meva i carn.

Estàs present en cada vers i lletra, i segur que quan acabi d’escriure aquesta carta

seguiré parlant de tu però en el pensament... en la part més íntima on jo et desitjo

i deixo lliure el meu instint.


“Tota la meva vida al teu costat i tu abraçada a la meva mà...”


Has pensat ja la resposta?


Tu ja m’entens quan parlo d’amor, quan et faig crida en els meu poemes...

encara que, de vegades dubto de si m’entens...de si m’estimes tant com dius.


De vegades em corre un calfred i penso en el que seria jo sense tu,

si no ens haguéssim dirigit mai la paraula...


Però no deixaré pas que aquesta carta sigui de tristesa...jo vull viure l’amor

intensament al teu costat, vull sentir el teu alè...respirar el teu aroma.


I doncs, ens casem?


Vull deixar-te el meu amor sobre la taula, com un llibre...

- Tens permís de llegir cada pàgina,

només sóc viu quan tu em mires.