Cercador
ESTUDI
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Enmig de la veu del vent sento
els passos de l’ahir que torna,
quan entraves al pati per la porta
gran, de ferro forjat amb punxes
de por, veies les noies a l’altre
costat de la ratlla que el dividia,
parets de pedra de la muralla
i finestres estretes, encabien pupitres
i tintes, càstigs, bufetades i les nostres
angoixes, un alferes del exercit invasor:
“Si señor, buenos días, puedo ir al patio
de las niñas? de amor patrio henchido
el corazón” cuidava la nostra educació
amb un parlar que no era el de casa.
Comentaris
-
Records[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-03-2011 | Valoració: 10
Gran poesia, grans records. Ambientació exraordinària, talment com un pròleg d'una obra de teatre. Narració plena de detalls visuals i sensorials; també amb el determini de la qüestió lingüística viscuda i patida. La gana del pati de les nenes... Gran poema, grans records d'una època grisa, però una època viscuda. Una abraçada.
Aleix
-
... molt ben ambientat[Ofensiu]Xunxi | 19-03-2011 | Valoració: 10
m'ha desplaçat en el temps, molt ben relatat m'ha agradat molt¡¡
-
Bonic poema,[Ofensiu]free sound | 18-03-2011 | Valoració: 10
de les ferides del passat...Jo per sort no ho he viscut, però cadascú ha après a viure volant de diferents maneres. Endavant!!!!
Que el passat no ens turmenti, i que dels petis o grans martiris en surtin bonics lliris.
Gràcies pels teus mots.
Que sempre aprenguem de les millors maneres (present i futur). El passat ha passat, i que de tot en fem preciós retrat!!! -
molt bon poema p.[Ofensiu]joandemataro | 17-03-2011 | Valoració: 10
parles d'una època que ja hauria d'estar superada, espero que mai més no torni...
una abraçada
joan -
felcictats, Josep!, tens el sant a les portes: pom, pom...[Ofensiu]teresa serramia | 17-03-2011
Els dies passats..., els records..., les anelles dels arbres..., la nostra història..., tot ens configura i ens enriqueix: les tempestes, les pluges, l'hivern...Tot ens deixa marca a la pell de les branques on edifiquem el niu..., mirant a l'infinit...Una gran, immensa abraçada, Josep!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
96026 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com