Estirada a la platja

Fa dies que no parlem i també fa molt que no et comentava cap relat, jeje i aqui tens un comentari! molt macu el poema, fins i tot m'hi sento identificada...

"i la remor de les aigues entre els dits..."


XaRoPDeTu

Hola macà.
Es fet un poeme molt bonic, a on predominen els sentiment.
Ja vegades voldriem aturar aquesta boixeria i controlar més el que sentim, peró aixo es molt complicat.
Una abraçada.

veig que el TEMA està molt present en els teus relats. Aix... la veritat és que de poesia no en sé gens, et comento un parell de coses que al meu entendre (molt subjectiu i sense cap mena de criteri, tot sigui dit) no acaben d'estar massa aconseguides, encara que en general la poesia m'ha agradat, no tant com l'altra, que em sembla més elaborada:

"Aquell desig pel qual no aconsegueixo perdre l’esperança": no és massa llarg el vers, veient com és la resta del poema? (aquestes coses de la mètrica se m'escapen, però m'ha donat aquesta impresió)

"i el continuar seguint tenint-te lluny": crec que o "continuar" o "seguint" sobren, perquè les dues paraules transmeten la mateixa idea, no?

ja et dic... no hi enten gens de poesia i l'opinió és molt personal... tampoc en facis massa cas!

apa, fins la propera

L'amor sol ser una bogeria, que la distància empitjora. Bon ritme, bona musicalitat, i el tema recurrent en els teus texts ben tractat, passajant per sentiments que tots coneixem. Inicio els teus coments, i et desitjo que en tinguis molts....

Quina gràcia... haver llegit l'original a mà i veure'l per aquí.... segur que aquesta setmana tohom et deixarà dalt de tot. Molts petons.

i potser ho faré més..... així que el meu judici serà segur poc encertat. Però com que estic BOIG com un llum, tot se'm perdona, no?
En resum: em sembla que quan una esta enamorada.... hauria de deixar d'escriure.
Ha ha ha ha....
Au, tu tens talent, és nota, però hi ha moltes coses a dir a qui t'estimes. Sobre tot si no ets corresposta!
Per què no li dius el que realment sents?
Perquè no penses el que realment sents en el teu fons?
L'amor no es una bojeria. La bojeria és el que tinc JO.

BOIGBOIG

Tots els moments són bons per perdre'ns dins del nostre cor, intentant llegir les paraules que es barregen i volen dir tantes coses.
Sentiments que no es poden contenir, que colpegen la pell de dins a fora al ritme de les onades de la platja.
Bogeria d'amor, que repica com les campanes junt a cada batec del nostre cor.
La que omple el cap de dubtes i embolics, la que brolla com un torrent i s'escampa amb una força que no es pot aturar...

Veig que has tancat la paradeta, però la inspiració no se'n va de vacances, oi?

Molts petons!

Feia temps que esperava un relat així!

Saps de sobres que mai, mai has de deixar de lluitar per allò que et faci somriure, em sents? No et penso deixar que ho facis! aixi que a viure amb això, a currar-s'ho, i a seguir escribint. Que d'això en pots treure molt de suc pels teus relats :P

Fa molt que no sé de tu, m'agradaría almenys saber com estàs i on pares! Jo sempre segueixo aquí, lleginte i comentant els teus relats, tot i tancat per vacances ;)

Una abraçada enorme i carregades de cacaolat!! jijijijiji