Penyora

Un relat de: micanmica

Una penyora és quelcom
que deixem sense saber
les seves conseqüències
com si tracés els destins.

Ara que em moro d'enyor
recordo aquella cançó
que et vaig deixar, penyora
del més vertader amor.

I m'hi apareix el teu bes,
als meus records més profunds,
que dibuixen molts moments
en què creguí ser feliç.

Ara que ja no ets amb mi
torna'm la penyora.
ja no és teva, ni et pertany,

(Tan sols) hi apareixes tu.

Comentaris

  • 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Moltes gràcies, tieta Laura![Ofensiu]
    micanmica | 04-10-2008

    ara sé que, si alguna vegada em vulgués canviar de nom, Guillem seria una opció a tenir en compte... :P sobre tot, pel fet que tindria una cançó d'aniversari feta a mida per cada 31 d'Octubre de 2005 que fes anys!!!

    ara en sèrio, moltes gràcies per la trucada d'ahir, i pels mútiples comentaris d'avui que has anat escampant arreu (fòrum de RC, aquí, al flog...) petonets guapa!

  • Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 25-09-2008

    ARQUITECTURA VERBAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

  • Òndia![Ofensiu]
    rnbonet | 24-09-2008

    (perquè es 'xinxe' Laura!)

    Un poemeta fresc, que més sembla una cançó per l'aire festiu i d'enyorança.
    I deixa't de 'monsergues' de llenguatge formal! Tu escriu!
    Salut i rebolica!
    PS. Un beset a cada galta. I uns altres per la Laura, va!

  • L'amor[Ofensiu]
    annah | 21-09-2008 | Valoració: 10

    quan ja és desamor és una penyora que no podem recuperar. Les cançons d'amor, els besos i les abraçades ja no es poden recuperar.

    Un petó!

    Anna

  • Bonic![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 19-09-2008 | Valoració: 8

    Aquests versos escrits a l'amor i al desamor, sempre surten les dues cares de la moneda. Primer ho dones tot i moltes vegades has de mirar de recuperar les teves pertinences, com aquesta penyora que no ha de ser per a ningú. M'ha agradat de trobar-te a relats, et seguiré llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

38348 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com