Estimat Ningú!

Un relat de: NitsdAbril

Estimat ningú,

Suposo que en un carta de comiat hi podria incloure un munt d'agraïments, records, fins i tot, lamentacions. Però, no em veig capaç de fer un resum del que ha estat la meva vida, en fi, no tinc paraules per definir-la.

Quan parlo amb la gent de la mort, sovint, es mostren freds i distants. Els fan respecte aquest tipus de fets tan naturals. A mi m'agrada que reaccionin així quan els dic que vull morir, que no em fa por la mort. Tots es lamenten i t'intenten animar. Llavors jo els miro i ric interiorment...pensant que per molt que s'esforcin no servirà de res, ho faré igualment. És com una mena de seguretat que em dóna força per fer-ho.

Tothom parla de felicitat però, qui els ha dit que existeix aquest estat anímic? Per mi no ha existit mai. Qui va escriure el meu destí no va emprar aquest mot.
Però, perquè trobar la felicitat si quan s'acabi aquest ridícul escrit tot finalitzarà!

Morir sola, això és el que més m'omple. Prop del mar en un penya-segat, mirant fixament l'horitzó que se m'endurà a l'eternitat... sona utòpic, però serà la meva realitat. L'únic que realment em pertany és morir, ningú ho pot evitar això... i, a més, ho vull fer a la meva manera.

Adéu!

Comentaris

  • Carta a una part d'un mateix?[Ofensiu]
    angie | 21-08-2006

    Quelcom familiar, que reconeixem dins nostre clama per morir... sovint ens envaeix aquesta sensació de voler-se desarrelar d'algun sentiment o pensament.
    Aquest format epistolar té un doble joc : aquest jo rebutjat es considera lluny del jo veritable (per això escrius una carta) i a més a més li dius ningú, li fas perdre importància...ja no la té.
    És un comentari totalment subjectiu...com el teu relat, suposo!

    angie

  • Sóc algú a quí enviar una carta[Ofensiu]
    helena | 27-05-2006 | Valoració: 10


    Entenc molt la protagonista del teu relat.
    De vegades, la vida esdevé una lluita insuportable i els que t'envolten són incapaços de veure-ho.

    Sovint hi ha motius per seguir vivint, motius que són fora de nosaltres mateixos, un fill, o qualssevol lligam molt fort.

    Es pot arribar a viure i a suportar aquesta part fosca d'un mateix, és quelcom com una ombra silenciosa, que sempre t'acompanyarà. Sempre et miraràs la vida amb distància, com des de lluny, veient un cos i sentint que no és el teu.

    Petons!

    helena

  • morir...[Ofensiu]
    fosca | 26-05-2006 | Valoració: 10

    és una paraula que no em fa por, la mort m'intriga i de vegades m'obsessiona una mica però no hi ha vida sense mort i viceversa.

    La carta va dirigida a ningú, potser massa soledat? necessites expressar el que vols tot i que només sigui per a tu, això m'ha agradat.

    Gràcies per comentar-me!!!

    Molts besets

    Anna

l´Autor

Foto de perfil de NitsdAbril

NitsdAbril

15 Relats

36 Comentaris

17417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Escriure...és entrar a l'interior d'un mateix, és conversar amb l'ànima...és parar-se un moment i reflexionar...

Feia temps que no trobava el moment, o potser l'evitava....avui i ara retrobo la meva etapa literària...després d'anys en silenci...amb la nostalgia de treure els meus sentiments i plasmar-los visualment!