La ExisTèncIa InvoLuntàRia

Un relat de: NitsdAbril

Sense pressa vaig fent
esclau el meu sentiment
amb la constància ferma
de la consciència clara.

I sense voler camino
les meves passes es perden
en l'abisme del no res
en la foscor de l'univers

Sura l'ànima de qui no vol ser,
però és, malgrat no saber-se,
malgrat no trobar-se.
La existència involuntària.

Comentaris

  • Caram![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 01-06-2006 | Valoració: 10

    Hola noia! El teu poema m'ha agafat per sorpresa i m'ha agradat molt. Crec que expresses en poques paraules (i pocs versos) aquesta soledat, rutina, desgana... que acompanya a una "existència involuntària". El títol està molt bé. Un petó per tu, continua així ;)

  • interiors[Ofensiu]
    helena | 01-05-2006


    Preciós poema que reflexa la solitud

    d´una forma serena, fins i tot plàcida.

    No hi ha desesperació ni tristor aguda.

    És un sentiment molt interioritzat, expressat

    de forma bellíssima.




    helena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NitsdAbril

NitsdAbril

15 Relats

36 Comentaris

16756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Escriure...és entrar a l'interior d'un mateix, és conversar amb l'ànima...és parar-se un moment i reflexionar...

Feia temps que no trobava el moment, o potser l'evitava....avui i ara retrobo la meva etapa literària...després d'anys en silenci...amb la nostalgia de treure els meus sentiments i plasmar-los visualment!