estimar o ferir?

Un relat de: Estel

Fins a quin punt et poden fer mal les persones que en teoria més t'estimen?
Quin és el punt en que pots dir prou i deixar enrere aquest teòric amor que t'està destrossant? Quant de temps el rancor pot amagar-se dins del cor abans d'explotar o desaparèixer?
És horrible estimar i odiar al mateix temps.
A vegades, hi ha gent que t'ho ha fet passar tant malament que per molt que després t'intenti compensar, per molt que sàpigues que no ho ha fet expressament, encara que siguis conscient de que no tens altre remei que estimar a aquella persona per sempre i continuar tractant-la; ja no pots mirar-la i sentir que hi estàs en pau, no pots treure't del cervell aquell moments d'angoixa, aquells anys de paraules que no vas poder pronunciar, de llàgrimes que vas plorar sense consol ni ningú que en fos conscient. Aquestes coses, no es poden oblidar, l'amor que sents per aquestes persones, tampoc s'esvaeix, però s'embruta de rancor, de dolor i de ganes de fugir.
Quan ets massa jove per allunyar-te d'aquestes persones i els hi has de mirar als ulls cada dia. Quan cada vagada que et lleves, ho fas amb por de tornar a viure un d'aquells moment terribles que és impossible oblidar, i quan el pitjor és saps que un dia les pors es compliran segur. Llavors, el teu cor cada vegada s'embruta més, però tens l'esperança de que, al créixer, al veure les coses amb distància i temps entre mig el cor es pugui anar netejant de mica en mica i puguis tornar a estimar a aquelles persones sense peròs.

Comentaris

  • sabies que...[Ofensiu]
    Nina Abril | 03-04-2007

    l'odi, si existeix, és perquè primer el vas estimar.

    És per això que és més dolorós.
    Fa pupa.

  • la valoració![Ofensiu]
    XipXap | 07-06-2006 | Valoració: 9

    iepppp! que m'he deixat la valoració!!!

  • m'agrada[Ofensiu]
    XipXap | 07-06-2006

    la senzillesa amb que escrius...
    sembla que comences i dius tot el que sents i ho escrius a raig...
    la delicadesa que transmets,
    els teus escrits semblen més humans... més sincers...

    me'ncanta!!! l'henorabona!!!

    PS: la foto també és estupenda!

  • Un sentiment que entenc.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 27-05-2006

    Hola Estel.
    Primer et faré una crítica formal i després aniré més al fons que és força interessant.

    "Quin és el punt en que pots dir prou" què va amb accent. Normalment quan és "el que" què no porta accent, i quan és "en què" sempre en porta. Si el "en què" el pots substituir per "en el qual" llavors porta accent.

    "Encara que siguis conscient de que no tens altre remei"
    "de que" és un error, has d'eliminar el "de" i quedaria:
    "Encara que siguis conscient que no tens altre remei"
    Només pots posar el "de" davant el "què" quan el "què" va accentuat, és a dir quan el "de què" es podria substituir per "del qual" o "de la qual" o "de les quals" o "dels quals".

    "els hi has de mirar als ulls cada dia" jo posaria: "els has de mirar als ulls cada dia"
    l'abús del hi és una de les coses que fem més, diria que hi és el complement de lloc que ja existeix amb "als ulls" i els el complement directe: "ells" que no hi és perquè és substituit per "els".

    "Quan cada vagada que" seria: "Quan cada vegada que"

    "i quan el pitjor és saps que un dia les pors es compliran segur"
    Crec que sé el que vols dir amb aquesta frase que intenta donar a l'escriptura l'expressió de llenguatge parlat; no obstant aixó jo la puntuaria una mica, perquè de primeres no he entès la frase:
    Podria ser:
    "i quan el pitjor és... saps?... que un dia les pors es compliran de segur"
    o bé:
    "i quan el pitjor és -saps? - que un dia les pors es compliran de segur"

    A nivell de fons t'entenc perfectament, el teu sentiment l'he tingut i el tinc moltes vegades envers la gent que m'ha fet mal de debò a la vida i que haig de seguir estimant. A mi m'ha ajudat la idea que són malalts; malalts en el sentit que no es van adonar amb suficient claredat de l'error que van cometre o senzillament que no van ser capaços d'evitar-lo... Els malalts són ells, no jo; els immadurs són ells, no jo... Jo sóc madur, jo sóc honest... i per tant perdono i tiro endavant... Això sí amb la mà a punt per parar el cop en cas que la malaltia els torni a dominar.

    Et seguiré llegint.
    Una abraçada.

  • Oitant[Ofensiu]
    Yuna | 24-05-2006 | Valoració: 8

    que podràs, el nostre capet ens ajuda a oblidar els mals records i nomes ens queda el que en algun moment, ens va omplir !!

    M'agrada la senzillesa amb la que escrius..

    Txell

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: