enyoro

Un relat de: Estel

Enyoro. No sé exactament què, però enyoro. Potser són aquelles converses transparents en que la única veritat eren les paraules, o les moments de convivència compartits que ara són massa lluny. O la complicitat i confiança de les cares que em rodejaven que ves tu a saber quan les tornaré a veure.
La veritat és que estic confosa , que no se ben bé què sento, però el que si és segur és que l'últim lloc en que desitjaria estar en aquests moments és aquí, a casa meva, on en teoria m'hi hauria de sentir còmode i feliç.
Tornar a casa, que curiós! Sempre havia sentit allò de: "Llar, dolça llar.", però en el meu cas, se m'ha fet realment difícil.
Tornar quan has estat lluny un temps, lluny de tot i de tothom del que t'envolta en l'etern remolí de la vida diària. Quan has vist coses meravelloses i conegut gent inoblidable. Quan has après a estimar a la família amb la que has viatjat . I sobretot, quan el teu pensament està molt lluny, perdut en els records recents de les vacances, desitjant per damunt de tot que no s'haguessin acabat.
Vaig tornar amb l'esperança de que al tornar a la normalitat, al veure als companys i amics de sempre, al tornar a la meva habitació, a casa meva, amb la meva família, m'aniria resignant mica en mica de que les vacances tenen un final i que el millor seria apreciar el que una té a prop, però no en sóc capaç. Res del que faig, del que dic o penso no és com abans. Sóc jo, sóc la mateixa, no he canviat en essència, però no em sento, no em sento a casa. Tot el meu cos i la meva voluntat està cridant, desitjant tornar a prop de la gent amb qui he estat tot l'estiu. Estic pràcticament convençuda de que al tornar a començar el curs aquesta sensació s'esvairà, però em pregunto que puc fer mentrestant. Cada moment em sembla etern, cada conversa se'm fa feixuga, cada matí és costerut i cada vespre massa llarg, cada rialla, un esforç i cada cara coneguda, un tornar a començar desganat.
Estic contenta, perquè m'ho he passat molt bé aquest estiu, però estic desitjant que s'acabi per oblidar que la gent que he conegut i apreciat aquest estiu són tan lluny, o jo sóc tan lluny d'ells.
Però m'he proposat passar-m'ho bé la resta de l'estiu i així ho intentaré. Al cap i a la fi les bones experiències haurien de servir per guardar-ne un bon record, per enriquir-se a una mateixa i no per deixar-se vèncer per l'enyorança, perquè si enyores, no vius i si no vius no podràs mai tenir noves experiències i records fabulosos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: