Cor glaçat

Un relat de: Estel

Se m'emporta el fred i la foscor,
perquè on no ha hi ha foc
no hi ha escalfor
i on no hi ha llum,
no hi ha claror.

Mancada de tot això, jo fujo
del soterrani glaçat del meu cor,
on el torrent de la por m'inunda
i m'encomana el temor.

Què puc fer? On puc anar?
La meva ànima fa crits ofegats
errant dins del meu cos
que no sap on anar.

Les esperances i ambicions,
coixí i suport del passat,
m'atormenten el present,
perquè es frustraran en el futur.

La paradoxa d'aquest fet
em lliga de mans
i em nega la ment.
Anul·la el meu ser

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: