Montserrat

Un relat de: Estel

La verge rocosa,
que sobre el sòl reposa.
Els seus cims apunten al cel,
lluitant contra la seva sort
de ser eternament arrel.

Sinuosa, dibuixa al cel,
la silueta del seu cos inert,
impertorbable, que perviurà
fins a la fi dels temps.

Sempre a l'horitzó,
esguarda el nostre món,
que, impassible,
viu per a morir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: