Ombres

Un relat de: Estel

Les pors, la tristesa, l'ànsia, l'enyorança, la desolació, el desempar......
Tots i cada un dels sentiments que t'angoixen i t'enfosqueixen l'anima, t'envolten la voluntat i la veritat, són canviants i imprevisibles. T'assetgen en la foscor fins que baixes la guàrdia i t'ataquen. T'inunden el cor amb el seu gran mantell negre que ho deixa tot ple d'ombres.
Fins i tot en el moment més feliç de la teva vida, sents la presència de les ombres que recorren cada racó del teu cos. Aquesta presència és la que t'impedeix estendre les ales i emprendre el vol, et manté lligada a terra, on la amargura arrela i creix com una flor a la primavera. Per sort, arriba el moment, en que a les ombres se li cauen els pètals i els arriba l'hivern. Durant un temps, et sents en pau, lliure, fins que un altre vel negre ho torna a enfosquir tot.
I així, poc a poc, et va passant la vida, intentant superar totes les angoixes que s'infiltren a la teva ment. Tot i així, mai no perds l'esperança de que un dia, ja no hagis de vèncer cap ombra, perquè la serenitat més absoluta s'apoderarà de tu i ja no hi podrà arrela cap més sentiment inquietant.
Aquesta esperança és la que il·lumina la foscor, la que fa que les ombres s'esvaeixin, la que t'inunda de la creència de que el temps tot ho cura i la que t'ajuda a superar, una a una, totes les ombres de la teva vida.

Comentaris

  • Benvinguda a RC![Ofensiu]
    Ilargi betea | 28-04-2006

    He llegit uns quants relats teus i em sorprenen moltes coses...

    En primer lloc, el llenguatge una mica barroc que fas servir en la majoria d'ells, que no es correspon amb l'edat que sembles tenir (per la foto que tens a la biografia). Et proposo un repte: fer un poema amb llenguatge més senzill, escrivint tot allò que sents sense parar-te a pensar quina paraula queda més intel·lectual. Potser el resultat no t'agrada i llavors haurà estat una mala proposta per part meva, però també pot ser que en llegir-lo de nou vegis que els teus sentiments suren amb més facilitat i el missatge arriba millor al lector.

    D'altra banda, em sorprèn el caire negatiu que prenen molts dels teus relats. Ets jove i bonica, mira el teu voltant i veuràs que pots fer fora les ombres, que el got pot estar mig plè, que els instants de felicitat no han d'espatllar-se per cap taca fosca...

    A banda d'això et felicito, no és fàcil donar el pas a publicar el que un escriu...

    Una abraçada i molta màgia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: