Ànima errent

Un relat de: Estel

No sóc més que una ànima errant
dins d'un cos efímer,
que anhela per damunt de tot
començar a viure.

Sentir la joia de l'albada
esclatar-me dins del pit.
Sentir la dolça brisa
acaronant-me la pell
i fent-me voleiar els cabells.

I sentir la teva mirada
sobre els meus ulls somiadors
que desitgen, ansiosos,
poder retornar-te l'esguard
sense temor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: