Cercador
Estic trista
Un relat de: tardors- Compartir:
Confusa,
ja no sé què fer
ni què cridar,
no sé què escriure
ni a qui somniar.
El buit se'm menja
i ja no troba res.
Sóc només foscor.
Foscor que neda
enmig dels colors,
enmig de la llum.
Vull plorar
però no se per què,
vull cridar
però no sé a qui,
vull estimar
però no sé com...
Estic trista.
Comentaris
-
* Estic trista, i no sé perquè... *[Ofensiu]kispar fidu | 19-06-2006
Potser per tu,
potser per mi,
potser per tot,
o per res definit...
Un tot és res quan es confon la seva existència.
El res pot semblar un tot quan ampliem els seus límits...
i recaiem sovint en els profunds pous de les tristeses i enyorances... melancòlics d'allò que no podem trobar-ne manera de nombrar... Estats d'ànim difícils de definir, difícilment podem respondre un per què amoinat...
Ens sentim enfonsats, sense conéixer ben bé el motiu... sabent-te l'estat, però no la seva causa...
aquests moments són purs malsons, i et preguntes dubtós per què t'has de sentir perdut quan no has canviat el teu rumb...
però igual que les estacions, després de les tardors sempre arriba l'hivern; i un cop som a estiu, les primaveres ja han passat...
jejeje ;)
que vagi bé!
ens veiem,
Gemm@
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28992 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/