Estels

Era tard, vaig alçar els ulls per gaudir de la negra nit, espurnejada per centenars d’estels brillants. Recordo el mot brillant, és el que li deia el meu avi a la meva iaia “Ets un brillant sense polir” Sempre ho vaig entendre com un preciós compliment, però ara, escrivint aquestes paraules no n’estic del tot segura. I parlant de compliments, els sincers i els hipòcrites, els suaus, els barroers i els maldestres, i els plens de timidesa.

Ens agraden, no hi podem fer res, ens ruboritzen i ens fan sentir plens de vida. Però la vida és curta, al imaginar-nos enmig la immensitat de l’univers ple d’estels.

Estels, aquest cel estrellat , un sostre que ens té atrapats. Un mon immens per viure i descobrir. Mai no es tard ... i vaig alçar els ulls per gaudir ....