Estades a Vivers

i serenor que has sentit, en contemplar els jardins, els has sabut reflectir en aquesta bella poesia. Felicitats.

...que s'aboca als teus versos. Pensats, mesurats -o millor 'amidats'?- com a "bon faedor de renglons curts". I bons!
No en sóc habitual -més aviat faig prosa-, però observe, al meu parer, mots i/o expressions de l'Ausiàs, altres clàssics i d'algun romàntic que, enllestides als teus versos, hi afegeixen un regust particular, propi.
Supose que ens anirem veient.
Salut i rebolica!

Tires de octosíl.labs rematats amb decasíl.labs, aliteracions que fan que el ritme embogeixi, alçant-lo, preferència per accent màxima a la 4º i a la 8º... I un bon poema per sobre la seva estrucutra, encreuant-se (maxambrant-se si em permets la broma).
M'agrada molt la penúltima estrofa, molt oberta. Són els bruts coloms i corbs inquiets la societat???
PD: Aquest valencià té un fons clàssic.
PD: Friederich ? Parlo de cap. També li agradada a Mourneau, em sembla.

Ben trobat siguis, Rafael!
En descobrir la teva pàgina, he dubtat per quin relat obrir primer, ja que les temptacions eren fortes... però finalment m'he decidit per aquest, reconec que seduïda per la introducció: m'ha recordat aquells dies en què entrava als jardins de Vivers i enfilava de seguida el camí cap al laberint i amb tota la intenció em perdia... i de pas perdia el temps... el temps que governa Cronos amb mà implacable.

És cert que jo preferia, per diverses raons, els jardins de Monforte, on he llegit llibres i llibres i he intentat apropar-me a la poesia, no amb el teu èxit, evidentment.

També he de reconèixer que, fòra dels moments literaris, m'atreia de manera especial el Jardí Botànic... La passejada allà era un goig constant, una descoberta de formes i mots imparable.

També ha estat un plaer conversar amb tu de jardins i poesia.
Tornaré a visitar-te, si no tens en contra, un altre dia.

Ara t'envio una abraçada per celebrar la descoberta,
Unaquimera

M'ha costat entendre algunes coses, potser perquè no estic massa familiaritzada amb el valencià, potser perquè ni de lluny em podré posar a l'alçada. Sigui com sigui, l'he llegit tres cops, i com bé diuen, a la tercera va la vençuda, i t'he de dir que m'ha agradat molt.

L'enhorabona, poeta.

Una forta abraçada i mil i un somriures per a tu.

N'hi haurien d'haver moltes, d'aquestes. Ha de ser màgic asseure's en un dels seus bancs i fer poesia com la teva. L'he trobat molt bo, el poema. L'he rellegit per copsar tot el sentit.
Jo també t'animo, com el Francesc, a que participis en els reptes poètics del fòrum.

Et continuaré llegint, Rafael, sempre que pugui.

Una abraçada,

Xantalam

PS Gràcies per explicar-me tan bé el significat de "palpó", no l'havia vist fins ara. És una paraula preciosa que no entenc perquè no es troba en tots els diccionaris.

Aquest poema és molt original i molt ben fet. Portes poc per a aquí, no? T'aniré llegint.

Salutacions i gràcies.

ullsblaus1

...ben travat d'estructura, ple de força i matisos, amb mots vius arrencats d'una veta de pedra preciosa.
Endavant! M'ha agradat molt!

Ei, gràcies per donar-me la benvinguda. Sí, certament cada vegada som més els valencians a RC. I que continue la ratxa!
Els Vivers són magnífics: un pulmó verd enmig de tant d'asfalt. Jo acudia al seu recer per a evadir-me cremar calories, que hi ha que cuidar-se! jeje.

Continuem llegint-nos company!

Abans de tot, vull donar-te la benvinguda a RC, aquest procel·lós món dels relataires i poetes que escrivim en català. Com veuràs, som molts els valencians que pul·lulem per aquestes contrades. Veig que a molts d'ells ja els has llegit, doncs estan a la llista dels teus favorits (gràcies per incloure'm).
He vingut al teu poema al llegir el títol, ja que els Vivers també em porten records, encara que prou llunyans. De quan anàvem a l'Institut i ens pelàvem les classes, i allí als Jardins ens passàvem tot el sant dia fent el tòfol...
M'ha agradat molt la frescor dels teus versos, i també la cita del Vicent Andrés Estellés, poeta a qui considere el meu veritable mestre.
T'encoratge a seguir escrivint, i a participar als diferents Reptes que s'organitzen al Fòrum, i ja veuràs que aquest és un camí (el de l'escriptor) en el que mai no acabes d'aprendre.
Una forta abraçada!
FRANCESC