Esperant

Un relat de: Daniderch

/Mentre l'espero a la mateixa cafeteria de sempre, on com de costum m'han servit el café fred i poc carregat, podria remenar les butxaques per buscar quelcom que em fes passar l'estona. Per sort tinc un carmel, tota una troballa si t'hi poses a pensar. És d'aquells carmels que el dia de Sant Medir se t'escolen per entre les butxaques sense que te n'adonis i que es queden allí fins que un dia de fred els trobes o potser un dia avorrit com és el meu cas. Estic segur que aquell carmel deuria tenir la seva història, com tot carmel, però no tinc temps de pensar sobre això. És de maduixa. De fet no és de maduixa, ni tan sols un caramel; és una substància sintètica embolicada amb un paper de plàstic i atiborrada de colorants i conservants fins que adquirís un cert aroma a maduixa de mercat de la setmana passada. Tot i això l'avorriment pot més que no pas el paladar refinat i preferiexo empassar-me'l que no pas contemplar-lo. I amb tot això ja passen cinc minuts! Que n'és de ganàpia!

...

Tot remenant el cafè m'he adonat que l'escuma que s'adhereix a la cullera sembla una oca ballant sobre el fang. Que divertit, oi? Com feia aquella cançó de les oques? Les oques van descalces, descalces, descalces, les oques van descalces i els anecs també, i els anecs també. No sé per què ja no la canto, he de reconèixer que era ben divertida. Això em recorda aquella de l'esquirol, la del plim, plim plim plim, salta l'esquirol. Plim, plim, plim, plim, i de pressa surt el sol. Que n'és de lògica aquesta cançó; salta l'esquirol, surt el sol. És senzilla i lògica, ja no se'n fan d'aquestes... I n'hi ha un munt, de cançons d'animals, mai m'hi havia fixat. Que si la foca negra, que si la granoteta verda, que si la vaca flaca... Bé, de fet ara sería la vaca boja. Però ara no tinc ganes de pensar en economia agrària. Ui, he d'estar molt avorrit per pensar en economia agrària. Clar! Passen ja deu minuts i encara no ha arribat!

...

Mira-la! Ja la torno a tenir aquí, és que no hem pot deixar ni un moment sol! Sembla mentida que no es pugui valdre per ella sola! Sempre darrera de la gent, sempre et persegueix a tot arreu! No m'estranya, amb el sol que fa aquesta tarda com vols que no surti a passejar? I em mira, com si no passés res. Home! Dissimula una mica si vols mirar-me. No hi ha res més molest que tenir una ombra molesta. No es pot estar ni un moment sol! Per què no marxa amb les seves companyes a un bar d'ombres igual que faig jo amb els meus amics? On està la intimitat personal? Sembla la meva mare.

...

Ara no puc deixar de pensar en la cançó de les oques. És enganxosa, té ritme. Crec que si la reeditessin podria ser un gran èxit. Podria cantar-la jo, no es tan difícil. Seria difícil tornar enrera en el temps? Crec que és matemàticament impossible, encara que les pel·lis de ciència ficció ens ho posin tan fàcil. Crec que si tornés enrera rectificaria moltes coses que he fet. Parlant de rectificar, crec que no he acabat els deures. Si arribo a saber que triga tant m'enduc la motxilla i els faig aquí, total, per avorrir-me pensant en bajanades com aquestes. Veus! Si pogués tornar enrera, faria els deures. Suposo, però, que abans m'estaria referint a una cosa més filosòficaica.

...

I com triga...! Un psicòleg es deu psicoanalitzar a ell mateix? Perquè, si ho fa, on s'asseu, a la butaca o a la "xeslon"? Suposo que a la "xeslon", que és més còmoda, clar que si no va amb compte pot adormir-se. I tothom sap que si el doctor s'adorm el client pot posar una querella. Es posaria una querella a ell mateix per adormir-se a la seva propia sessió?. I deu demanar hora per a ell mateix? O potser fa hores extres? I aquestes hores extres se les cobra? I si està boig com pot diagnosticar-se a ell mateix una psicopatia? Deu ser dur ser psicòleg... Deu passar el mateix amb els metges? Suposo que no, perquè un cirurgià no pot operar-se a ell mateix. Ja són tres quarts! Li hauria de caure la cara de vergonya!

...

Com està el món...: Guerra, fam, polítics corruptes, llargues llistes d'espera a la perruqueria... Això no pot continuar així, algú ha de fer alguna cosa, algú com un superheroi, que posi pau al món. Si en superman existís a quin partit votaria? I l'espiderman? Perquè no diuen la ideologia política dels superherois? Abans en canvi es podia deduir més. A la guerra de Troia els grecs eren conservadors i els troians liberals, a favor del lliure canvi, evidentment; del lliure canvi de dona, o almenys Paris ho entenia així. I aquest home per què tenia nom de ciutat? És el mateix que si posés a la meva filla Vilanova i la Geltrú: "Vilanova i la Geltrú, vine inmediatament a acabar les verduretes!" I a l'escola li dirien Vila, o Geltru, que sona a Gertrudis. I el dia de la seva graduació o del seu casament: "Visca Vilanova i la Geltrú" Com si s'haguessin casat el Sr. Vilanova i la Sra Geltrú, que de fet ara seria la Sra de Vilanova. I la gent pel carrer es pensaria que són nacionalistes del poble. Però tot això no ve al cas perquè París es va fundar molt després de la mort de Paris. En quines coses et fa pensar l'avorriment. Tot això per culpa del pesat aquell, que sempre arriba tard a tots els llocs. I jo, burro, de sempre arribar d'hora. De fet gràcies a ell he estimulat el meu pensamet. Està bé de tant en tant ordenar una mica les idees i pensar en coses absurdes. Actualment tothom té tan poc temps i va tant de bòlit que no s'atura a pensar això. Quanta gent no canta la cançó de les oques? Estic content que hagi arribat tard, de fet, quan arribi li explicaré tot això i li donaré les gràcies.\

-Perdó, arribo tard.

-Ja ho sé! Porto mitja hora esperan'te aquí avorrit sense fer res! T'hauria de caure la cara de vergonya, home!

Comentaris

  • Aix, me n'oblidava: i com a regal de reis...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-01-2009 | Valoració: 10

    ... Una valoració! Encara que no és ben bé un regal de reis, perquè l'has ben guanyada! Salut!

    V

  • Vinga, va; cantem una estona![Ofensiu]

    Feia mooooooolt de temps que havia arraconat en algun indret del subconscient la tonada de les oques van descalces, i he somrigut a gust quan me l'he trobada de pe a pa en una de les seqüències del relat.

    Déu n'hi do si això és avorrir-se, eh? Vull dir que divertir-se ha d'ésser "demasié", vaja! M'ho he passat de perles amb cadascun dels gags que composen aquest relat, i et desitjo, Derch, que et facin esperar molta estona i cada dos per tres si amb cada espera poses fi a l'agulla a relats com aquest, amens i ben perfumats de bon humor.

    No cal dir que la redacció és perfecte, sense incorreccions a la vista, i per una cosa i l'altra et vull fer arribar la meva felicitació! Merescudíssim premi i espero que, com aquest, en vinguin molts altres!

    Gràcies també per comentar-me La vida és un pou de sorpreses! Obsta dir que l'humor no és la meva "especialitat", però entre altres motius perquè no "m'especialitzo", jeje!

    Poder-te conèixer literàriament ha estat el premi que he rebut a més a més del comentari que m'has deixat!

    Que el 2009 vingui carregat de tan bon humor com el que has destil·lat a Esperant, i que els projectes literaris no s'aturin!

    Salut i gràcies de nou!!!

    V

  • betixeli | 04-01-2009

    El millor de tot és que t'imagino a tu assegut a una terrasseta de Virreina pensant tot això, i no se'm fa gens estrany...les òooques van descalces..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Daniderch

Daniderch

7 Relats

8 Comentaris

6844 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hi ha moments per llegir, n'hi ha per escriure i a vegades fluir entre els dos em causa més caos que pau. Tinc la impressió que les meves mans mai faràn justicia al meu cervell. Frustració? No, una situació incòmode però transitòra. Per cert, m'agrada l'humor.