El que es van dir al bar

Un relat de: Daniderch

A la Barra en Biel i en Jonny esbufegaven.

-Tio, vull anar a casa.

-Jonny, si fos per mi, no hauríem ni sortit de casa. Quina hora és?

-La una. Encara no, però ja saps que sóc optimista.

-Ja, el pessimista sóc jo. L'altre dia vaig llegir que els pessimistes vivim de 3 a 5 anys menys. De fet, sóc tan pessimista que no vaig llegir això; hi posava que els optimistes viuen de 3 a 5 anys més...

-Molt pel teu estil, deformar la informació. Has pensat mai en dedicar-te a la política, Sr. Pessimista?

-Ufff, jo no sé a quina hora pensen marxar aquelles dues.

-Jo, amb aquest pla no aguanto més d'una hora, ja t'ho dic ara-

-...

-...

-Com portes lo de la Roser?

-Ho preguntes per dir algo?

-Sí- va respondre en Biel en un atac de sinceritat.

-Doncs, vaig fent. De fet no estic malament, però suposo que quan estava amb ella estava millor.

-Jonny, és un quart d'una. Estem tots depres, tinc són, ganes de tornar a casa i m'he acabat un vodka amb cola; si no t'expliques millor marxo a dormir.

-Doncs que malament, malament no estic. Tot això ja m'ha passat. Ara miro endarrera i no em fa mal, però tinc enveja d'aquell Jonny feliç i enamorat d'abans. Però és una enveja absurda, perquè passo de tornar-me a enamorar... L'amor, avui en dia fa fàstic. Pot ser que penjar-te d'una altre persona sigui una de les pitjors atrocitats que pot fer un homo sapients post modern.

-"Homo sapients post modern"? Com se t'acudeixen aquestes coses a aquestes hores de la matinada?- en Jonny va respondre a en Biel amb una mirada d'eloqüència enganyosa- Aleshores, per tu, l'amor és una espècie de mala passada?

-No, no. No ho has entès del tot bé. Per mi l'amor és directament una putada.

-Fes-te fotre!

-Exacte! Això és el que tothom necessita; follar més i enamorar-se menys.

-Però, per què ho dius tot això?

-Mira, jo no crec en l'amor a primera vista. Això és una xorrada que no se quin fill de puta es va inventar per fotre un clau amb alguna ingènua. L'amor no se sent de cop, que va! L'amor s'adquireix en petites dosis, com les coses més cares: la bona confitura, el caviar... Et vas enamorant tant a poc a poc que a vegades ni te n'adones que ho estàs.

-Estàs enamorat d'una tia i ni tant sols ho saps?- li va preguntar en Biel sorprès.

-Exacte. Vas estimant tant a poc a poc que et tornes insensible al canvi, com quan et creix el cabell, o aprens a tocar un instrument o et poses moreno... Què passa aleshores?- en Biel no estava segur de voler saber-ho. La teoria del seu amic començava a aterrar-lo completament, però tenia que reconèixer que era interessant, o si més no original. Bé, potser tant sols divertida.

-Què?- va decidir-se a dir-li a en Jonny.

-Doncs que quan talleu et dones compte de com estimaves aquella persona, de quina forma tan incondicional ho donaries tot per ella. És el moment en el que tot perd sentit, només trobes mancances a la teva vida. Com un enorme buit etern i infinit a la part més profunda de la teva ànima.

-Quina putada!- va concloure en Biel amb la duresa d'una conversa estrambòtica, però amb la suavitat d'una conversa informal.

-Exactament el que jo et deia, una putada. Estimes per no gaudir-ho i a sobre després patir les conseqüències d'haver estimat.

-Pensava que era jo el pessimista- va recordar-li en Biel.

-No sóc pessimista, sóc realista- li aclaria en Jonny.

-Doncs la realitat és molt pessimista, perquè segons això l'amor no és bo, no?

-L'amor és un estat de plenitud irracional, creixent però amb límit, segurament transitori en la majoria dels casos.

-Aquesta és la teva definició d'amor?

-Estava pensant de parlar amb el Pompeu Fabra i canviar-la.

-Aleshores no creus en l'amor etern?

-No ho se del cert, no he viscut tota l'eternitat, però sóc molt escèptic. L'amor és com el Vodka amb cola, s'acaba quan comences a gaudir-ne- deia en Jonny mirant el seu got de tub buit.

-Sempre en pots demanar-li un altre a aquella cambrera tan sexy.

-Ei! Bona metàfora! Però a la vida real no és tant fàcil.

-Carai, potser parlo amb un expert?

-Joder tio, jo se que no sóc un Casanova precisament, però a tots ens agrada pensar en l'amor. Trobo que teoritzar sobre aquests temes és un bon exercici; jo ho faig sovint i he arribat a aquesta conclusió. No tinc dret a fer-ho encara que no ho hagi experimentat en primera persona?

-Quan t'enamoris canviaràs d'opinió.

-Això és el que diu tothom. Esperava que fossis més original per la teva part- en Jonny estava satisfet de la seva exposició- En fi, i tu què? En que creus?

-Bé, jo crec en una cosa més o menys semblant. Crec que l'amor és un acte quotidià. Aquest amor de les balades de les cançons pop tant sols el sents al principi o al final de la relació. Mentrestant, l'amor és un fet del dia a dia del que no crec que tots disfrutem com es mereix i que molts subestimen.

-Potser tens raó, no ho se... Hi pensaré, però de moment necessito un altre Vodka amb cola.

-Encara estem parlant de sexe?

Comentaris

  • Experimentar[Ofensiu]
    Onofre | 04-10-2011 | Valoració: 10

    " -Mira, jo no crec en l'amor a primera vista. Això és una xorrada que no se quin fill de puta es va inventar per fotre un clau amb alguna ingènua. L'amor no se sent de cop, que va! L'amor s'adquireix en petites dosis, com les coses més cares: la bona confitura, el caviar... Et vas enamorant tant a poc a poc que a vegades ni te n'adones que ho estàs. "

    Com costa de dir això a un jove. Això son més aviat coses de vells. Ho diuen els vells; i el que és valid pels vells no ho és pels joves. O sí?

    Costa tant de dir, que en el relat ho ha de posar en boca d'un interlocutor en diàlec amb un altre...

    Mal aniria que un jove tingués convenciments profunds sense haver-los experimentat.

    Be, ja ho he dit.

  • Una conversa de quarts d'una de la nit![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Dinàmica, ben enfocada, amb un puntet de sàtira i fidel al llenguatge i a l'estil propi de dos xicots que ronden la vintena. Genuïnament fresca, per entendre'ns! És clar que optar pel llenguatge col·loquial, sigui quin sigui el registre (en aquest cas, jove), pot comportar l'ús de paraules incorrectes que cal minimitzar, evitar o substituir amb altres expressions en la mesura del possible. Però tampoc n'abuses, dit sigui de pas!

    Després de llegir el comentari que ja fa dies em vas deixar a Parèntesi, jo també m'he quedat amb el dubte de saber quina cançó era la que em va inspirar el poema. És possible que no fos una sola canço, però em ve al cap la imatge d'una cantant o actriu d'algun país del nord d'Europa que entonava la lletra d'una melodia més aviat de cabaret. Però no en recordo més... De fet, el poemet ja té uns quants anys...

    Gràcies per tots els teus comentaris i endavant amb escriure, que ho tens ben encarrilat!!!

    Salut i lletres,

    V.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Daniderch

Daniderch

7 Relats

8 Comentaris

6842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hi ha moments per llegir, n'hi ha per escriure i a vegades fluir entre els dos em causa més caos que pau. Tinc la impressió que les meves mans mai faràn justicia al meu cervell. Frustració? No, una situació incòmode però transitòra. Per cert, m'agrada l'humor.