EL CONSERGE DE LA CASA DE CITES (microrelat)

Un relat de: Daniderch

L’Arnau treballava de nit. Era conserge nocturn en una casa de cites de Barcelona. La feina no estava malament. L’Arnau estava casat. O no, bé, no importa. Treballava de nit i no pensava, però hi havia quelcom sospitós a la seva vida que no acabava de rutllar. Havia sigut 30 anys conserge d’un prostíbul i encara no havia tastat mai el sexe amb una prostituta.

Pensava que era tan estrany com treballar en una escola i no haver obert mai un llibre. Per què no ho havia fet mai? Estava potser avergonyit de la seva situació laboral? De fet ell mai havia sentit ni fàstic, ni compassió, ni ràbia pels clients d’aquell local. Sentia potser que seria incòmode per a les seves companyes de feina? Podria provar-ho en un altre bordell? No, era la competència!

En fi, que va decidir que sí, que provaria això de la prostitució. Aleshores se li va platejar un dubte molt gran: els empleats de prostíbuls, com a membres de la empresa tenen descompte en els seus serveis?

Es va sentir molt ridícul quan va obrir el llibre de visites per agafar hora. Però tot això li va semblar absurd en el moment en que se li va platejar el dubte més difícil de tots: A quina companya havia de triar? Quin dilema! Ell tenia les seves preferides, però no volia que les altres se sentissin ofeses.

No podia decidir ell, així que va preguntar a aquells clients més habituals quina era la millor. Es va sorprendre d’aquelles respostes. Cadascun en deia una de diferent!
Havent parlat amb els clients sense èxit, va portar-ho tot un pas més enllà: confessar-ho a les noies. Algunes d’elles van riure, d’altres els hi va fer il·lusió, d’altres no sabien ni que ell era treballador d’aquell local i també n’hi va haver unes que li van dir que per elles era com el seu pare i que no podrien pas fer-ho. Però van trobar un solució prou encertada. Fer-ho a sorts!

Així doncs, un cop introduïts els noms de totes les valentes a una bossa el conserge va procedir a agafar-ne un. De fet va fer trampes: quan va escriure el nom de les noies en va ometre dues que no li acabaven de fer el pes... Les noies estaven nervioses per saber si els hi hauria tocat a elles aquell honor.

Aquella mateixa nit van consumar l’acte. No penso revelar si li va agradar o no, o si en va sortir satisfet o no. Senzillament que després d’aquella nit va prendre dues decisions: no apuntar mai més el seu nom en aquell llibre i escriure una llista de totes aquelles coses que havia de fer abans de morir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Daniderch

Daniderch

7 Relats

8 Comentaris

7163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hi ha moments per llegir, n'hi ha per escriure i a vegades fluir entre els dos em causa més caos que pau. Tinc la impressió que les meves mans mai faràn justicia al meu cervell. Frustració? No, una situació incòmode però transitòra. Per cert, m'agrada l'humor.