La literalitsació

Un relat de: Daniderch
- Literalitsació: Procés de conversió en literal una frase feta o expressió perdent-ne tot el sentit original. Aquesta setmana us manaré un exercici. Heu de dur a terme una literalitsació a la vostra vida privada. Experimenteu i després en feu un informe.

En el moment que el professor tibat de sociologia em va proposar aquesta tasca el meu cap boig va començar a ingeniar cent formes de posar la tasca en marxa. Hi havia un factor molt important en tenir en compte; crear sorpresa! Vaig pensar que a la pregunta “On para l’autobús”, podria respondre “allà on el conductor prem el fre”. Però podria ser massa ofensiu. O potser quan un turista me preguntés “Saps on és la Pedrera?” contestar amb un vulgar “Sí”. Però el propòsit no era intentar crear un monòleg per a un show de cabaret, sinó crear sorpresa.

L’exercici no podia cridar-me més l’atenció. De sobte, aquella tarda em va sorgir una oportunitat d’or que vaig tenir el valor d’aprofitar. Em vaig trobar un vell amic al que no veia feia temps. Si no l’he trucat en 3 o 4 anys és perquè no m’interessava parlar-hi.

M’hi vaig acostar, metre ell intentava evitar-me, amb una ganyota de sorpresa fingida i em va me’n va fer una d’entusiasme falsejat. Vam intercanviar 10 minuts de conversa procurant posar èmfasis en aquells detalls de la nostra vida que ens interessava destacar. Pot ser van ser 3 minuts, però a mi se’m va fer inacabable. Just al final em va lliurar el cofre del tresor! “Algun dia podríem fer un cafè”. Vaig vacil·lar uns segons abans de llençar-me a la piscina. La curiositat va poder més que la vergonya. “Genial! Jo porto el gra. El torrem a casa, tinc un molinet. Tu porta un mitjó vell i fem un cafè!”. Es va quedar atònit. Vaig voler donar un pas més per, al veure la meva falta de seny, decidís declinar la invitació. Així que li vaig donar el meu telèfon; vam quedar pel dissabte!

Estava en èxtasis! Primer per tenir que aguantar aquell pallasso a casa. I segon perquè no tenia ni idea d’on comprar cafè sense torrar. Vaig preguntar a arbolaris, tendes naturistes... Vaig mirar per internet com torrar cafè. Vaig demanar un joc de cafè a me mare... Tenia els nervis a cent!

La millor part va ser que vaig confirmar la condició de pallasso del meu amic: em va enviar un SMS deu minuts abans de l’hora per excusar la seva visita. La part encara millor és que vaig aprendre a torrar cafè. El van gaudir els meus amics; a mi mai m’ha agradat el cafè.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Daniderch

Daniderch

7 Relats

8 Comentaris

6842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hi ha moments per llegir, n'hi ha per escriure i a vegades fluir entre els dos em causa més caos que pau. Tinc la impressió que les meves mans mai faràn justicia al meu cervell. Frustració? No, una situació incòmode però transitòra. Per cert, m'agrada l'humor.