Esperant

Seus i t'esperes esquerdes precioses, roba esquinçada, sense saber per què, no cal saber-ho.

T'és tot igual, important-te només a la teva manera.

Para't un moment i observa, només observa...

Mira per la finestra, al carrer, hi ha gent que s'abraça; el vell de la cantonada, allà, que demana calers; un grup d'amics a la terrassa d'un bar petant-se el cul; dos germans d'uns set i deu anys buscant amb la mirada una mare que potser s'ha despistat un segon; la parella jove una mica més lluny que s'està fotent quasi a hòsties mentre dos amants de 60 anys s'ho miren amb ullets cabrons recordant vells temps; un gos que està cagant als típics arbustos on no s'hi pot cagar; gent parlant sola amb el mòbil; la noia del forn que està a la parra pensant en com es gastarà la pasta a l'estiu; un tio esperant la iaia que acabi de donar pa als coloms; 3 guiris intentant fer-se entendre per la quarentona més hortera que s'han pogut tirar a la cara; hi han mil històries per explicar/imaginar/inventar quan algú espera un amic a Plaça Catalunya sentat sobre qualsevol cosa, mirant des de la finestra de la Fnac, etc.