ESPERANT ELS BÀRBARS

ESPERANT ELS BÀRBARS….

Aquest és el títol d'un best-seller que vaig llegir ara fa poc.És interessant el fet de llegir, tot i que sóc conscient de que la majoria de coses que he llegit al llarg de la meva vida, me les podria haver estalviat, sincerament. Dic això, perquè si algú vol parar de llegir els meus cínics pensaments, encara hi és a temps.
Els bàrbars, pel que ens han fet creure, eren pobles que forans a l'imperi romà feren incurssions en ell fins que el destruïren.Eren pobles incults, rudes i no-evolucionats. Però amb quin barem jutjem la evolució-involució?
Fa molt menys temps, a punt d'acabar una dictadura, que, uns quants joves amb els cabells llargs , vestimenta hippiosa i fumant cigarrets enrollats van gosar intentar canviar el món i demanar una democràcia mentre militaven en partits d'arrel marxista, trotskista i tants altres -istes. Menys humanista. I aconseguiren això que tenim ara. Sense entrar a valorar, fins a quin punt la democràcia (paraula ja enmetzinada pel poder i que s'ha oblidat del poble) és millor o pitjor, si que crec poder assegurar que en si és una gran fal.làcia ja que en molts aspectes no es compleixen ni els mínims de la famosa carta dels drets humans.
Alguns d'ells ja no són hippies i ara són calbs i van encorbatats i ara que s'acosten eleccions parlen de la inseguretat ciutadana i de tota una sèrie de problemes que a la gent jove no els motiva. Mai es pregunta als joves què els falta i resposta d'això són els dies de les eleccions quan la majoria de joves no van a votar per manca d'interés o d'opinió, o simplement perquè això de la democràcia no era això, companys no era això.Us sona?
A mi, personalment m'ha interessat sempre la política i ja fa anys que observo, desde la barrera amb tristor als ulls pel meu poble, el trist espectacle democràtic.El dia de les eleccions, uns aniran a votar i altres no i les ambulàncies aniran amunt i avall portant malalts i desvalguts a votar. I guanyaran tots.I guanyaran els de sempre: ELLS.
I probablement ningú s'adonarà que el model cada dia és més paupèrrim i arcaic.
Jo, personalment em pregunto a on són les propostes polítiques per a joves en els programes electorals i què passa amb els 8 de cada 10 joves que marxa de la Garrotxa per estudiar i que no tornen.Sóm una de les comarques més envellides de Catalunya.
El jovent marxa i no torna i una part del que queda aquí, ha sigut, és i serà tractat de bàrbar.
Es troba normal que s'entri en un bar i es retingui, s'identifiqui i es tracti de delinquents-drogadictes a tots els allà presents.Es troba normal que la policia (llur tasca és vetllar i treballar per a la ciutadania .Que per això els paguem!) tregui la pistola(arma que es duu i que per tant, es pot utilitzar).Es troba normal que després s'agradeixin i es jutjin joves anomenats bàrbars.No crec que es tracti del que poden haver fet o no, sinò que es tracta de saber si això és normal o no.
Com tractem el jovent? Aconseguirem que tots els joves marxin (de festa, a estudiar, a viure) fóra? Anem amb bon camí, i a més, fem cada cop més túnels a la comarca del Gruyere(antiga comarca de la Garrotxa) perquè tot això sigui possible. I així amb el temps, també podrem fer agermanaments d'avis i intercanvis de pastilles amb els jubilats de les comarques veïnes.
Tenim sort de que molts joves que hi ha a la comarca són fills d'inmigrants i això ens arregla el tema de l'envelliment, però no ens hem parat a pensar de que la inmensa majoria de nosaltres sóm racistes, classistes i xenòfobs?
Ja fa dies que no m'afaito, m'està sortint barba i no sé si això té res a veure amb els bàrbars o no, però si els veieu ja els hi podeu dir que jo els espero.
Els bàrbars....