ell, el mestre

Un relat de: 4punts

Ell, té tot allò precís en la quantitat justa i necessària en tot moment.No en pren més que la que pot transportar o utilitzar al dia.

Cada dia em ve a veure amb el seu gos lligat amb un cordill. Tots dos fan una bona fila i mitja ciutat s'els mira perquè de tant feliços no passen desapercebuts.
Quan arriba a la pastisseria, sempre per a mi té un bon dia i m'explica històries i aventures.De tant en tant, em deixa un bon llibre d'un dels grans mestres -com diu ell-. De fet, per ell, ja no en queden de mestres, tots s'han mort. Ni escriptors, ni pintors, ni artistes.... Tot està farcit de mediocres.
Sempre tenim una llarga conversa que estic convençut que la majoria de vosaltres sous incapaços de tenir, acceptar i entendre.
Ell, un dia va deixar la feina, la casa, la dona i els fills i va decidir ser lliure.
Per ser lliure abans cal sentir-te esclau, saber què és la llibertat i com aconseguir-la.
No vaig ser jo qui el va cercar, va ser ell que va saber de la meva existència i va interpel.lar a terceres persones per tal de poder conèixe'm.
Vaig accedir-hi sense esperar-ne res a canvi . Ell ve a veure'm cada dia i jo li ofereixo les pastes que han sobrat de dies anteriors. Mai les pren totes i s'enfada quan li dic que se n'endugui més.Avui, quan li he dit, m'ha tornat a etzibar:
Perquè agafar-ne més si ni tu ni jo sabem si arribarà l'endemà?

Jo he somrigut i he callat, perquè sé que té raó. Ens hem despedit i he continuat treballant fins que m'he quedat pensant en el proper dia de festa.
De cop, he recordat que potser no arribarà aquest dia per a mi.
I he pensat en ell, com un d'aquells que no en queden , un mestre.

Ell, no té casa, no té feina i el més important no hi ha res que el tingui a ell fòra del cordill que el lliga al gos. Cada dia surt de la cova de pastor que el resguarda .
A fòra, té tot allò precís en la quantitat justa i necessària en tot moment.No en pren més que la que pot transportar o utilitzar al dia.

Comentaris

  • Però, existeix la incertesa[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-11-2010

    no saber del cert que pot passar demà, en definitiva, el temor; això ens fa estar en guardia, amatents i vigilants. Aquest estrès és fins acert punt normal. Al seu costat, (a part de guardar la roba) hem de tenir una actitud de futur, arriscar, obrir la ma a la resta de eprsones; arriscar en la mida que creguem necessàri per poder viure amb els altres que són el nostre mirall,...
    És una equació molt difícil: el presnet i el futur units en les nostres decisions,...filar prim per no morir però suficient ment gruixut per a que esl altres també visquin.
    Crec que el mestre, en el cas del relat és el narrador: dona i apren, manté la seva autopnomia i al matix temps dona és receptiu als altres,...

  • Ell coneix la llibertat, però no és totalment lliure.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-11-2010 | Valoració: 10

    M'apunto una de le últimes frases. "No hi ha res que el tingui a ell fora del cordill que el lliga al gos". Per tant, tot i el seu marge de llibertat, encara hi ha un lligam, ni que sigui petit que l'amarra a algú. Perquè és gairebé impossible viure sense estar penjat d'alguna cosa.

    Estic totalment d'acord amb les teves reflexions. No tenir més que el que podem necessitar. L'acumulació de bens i de lligams ens fa esclaus de la vida que hem escollit. És el que deia Antonio Machado parlant que quan arribi el dia de l'ultim viatge "me escontraréis a bordo ligero de equipaje / casi desnudo, como los hijos de la mar/.

    Gracies pel teu comentari i et seguiré llegint

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de 4punts

4punts

31 Relats

91 Comentaris

28482 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
costa brava
costa d'azahar
costa blanca
....
costa molt tenir una biografia al dia.
Feia temps prou de temps que no passejava per ací.....
fins aquest bon dia....
em diuen lluís, 4punts, cacau o el pastisser indomable.

sóc habitant d'unes terres oprimides (com totes)
de parla catalana ( com cap altre)

sóc pastisser i recol.lector de mots entrelligats sovint irònics i sempre entremeliats

una forta aferrada per a tots i totes
nins i nines
nanos i nanes
alots i alotes
xiquets i xiquetes
nens i nenes
menuts i grans
grans( grans persones)