Esperança en la foscor

He passat per moltes coses, moltes més del que la gent es pensa, però això tant és, espero que algun dia ho pugui compartir amb algú, algú especial, que m'estimi…tinc l'esperança de que algun dia et trobaré.

A vegades, conec algú, algú amb qui penso que podré compartir el meu amor, però tot i això, malgrat els meus esforços, el meu patiment…un cop més, m'acaben ferint…

Sempre m'han faltat paraules en el meu vocabulari, per descriure l'amor que sento per algú o el dolor que sento en mi…no m'agradaria que algú sentís el que sento jo, però en canvi, sí que el que m'agradaria és que hem poguessin comprendre…que entenguessin com em sento.

Tot i així, segueixo lluitant, lluitant per trobar algú a qui estimar, tal i com diu la lletra d'aquella cançó que tant m'agrada…espero…segueixo esperant…esperant-te, esperant el teu somriure, que m'ompli el buit que sento, et vull veure contenta, somriure cada dia, i que mai s'acabi…et vull veure feliç al meu costat, no que estiguis amb mi per llàstima…per això i molt més, et seguiré buscant fins que et trobi, no dubtis mai que et trobaré, cada cop falta menys, sé que tu també m'estàs buscant, sé que en el fons, i encara que potser et costi de reconèixer, et sents com jo, no vols fer mal a ningú, per això encara estàs sola…esperant a que et trobi, esperant el moment en que els dos ens trobem, compartim el mateix aire i les marees del temps s'aturin per mostrar-nos l'eternitat que junts ens espera…junts per sempre…et seguiré buscant, i et prometo que no et defraudaré, tingueu sempre present amor meu…


No deixis mai de somriure, perquè no saps qui es pot enamorar del teu somriure…