Especulació immobiliària

Un relat de: manel

L'origen és un batec, una olor, un record,
potser la dolça melodia d'un mot
o un tram de breu malenconia.
En silenci, l'edifici pren forma bastit
per una arquitectura sofisticada,
paraules de maó gairebé volàtils
ajustades pel màgic balandreig de la ment.
Les finestres, orfes de cortines i persianes,
s'obriran a la llum que perfilarà els mobles,
fusta noble, sincera, vital,
armaris carregats de llibres
sense cap ordre concret, però amb una
tasca tan dispersa com puntual,
forjada des dels murs de la inconsciència.
Potser hi haurà balcons on respirar
les pauses de les estrofes,
espai generós en la meditació,
a l'espera del trànsit de nous senyals.
No s'admet ascensor,
caldrà pujar l'escala i recorre,
pausadament i sense preses,
tots i cadascun dels versos,
ritme mesurat amb notes de desig
i apunts d'emoció.
La barana, ferma com un roure,
dibuixarà arrel i tronc de l'arbre,
columna vertebral conductora d'idees,
espiral d'inesperades melodies.
Si és de dia
el sol ens portarà alguna rima,
alguna imatge, algun encavallament
vigorós,
si és de nit
la lluna dominarà l'escena
i esdevindrà plena i delicada
metàfora del teu cos.

Comentaris

  • Original[Ofensiu]
    deòmises | 20-11-2007 | Valoració: 8

    i ben reeixit, manel. Un poema que es construeix, com si d'un edifici es tractés, al voltant del cos d'una dona, en el teu cas de l'estimada? Una abraçada, d.

  • Cases de paraules[Ofensiu]
    Anagnost | 06-10-2007

    Estic d'acord, escriure és com bastir un edifici, maó a maó, paraula a paraula. I adesiara, com bé dius, guaitar als balcons on respirar
    les pauses de les estrofes.
    Obrers que treballam amb els mots, sabem com és de difícil, moltes vegades, aixecar la casa d'un poema, una casa que, a més, pot caure perfectament ensorrada sota el pes de l'oblit i la indiferència.
    I això no obstant, no podem estar d'escriure.
    Com sempre en el teu cas, un altre bon poema.

  • Malhauradament...[Ofensiu]
    rnbonet | 04-10-2007

    ...els especuladors -i més els constructors/immobiliaris!- no són poetes. I malhauradament, també, tu no ets arquitecte -supose-. O si ho ets, no treballes pels llocs on camine, respire i visc.
    Si mesclàrem ambdues idees/propossicions/desitjos els espais -litorals o no- serien altra cosa!
    Salut i rebolica, xicon!

  • Si totes les especulacions...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 03-10-2007 | Valoració: 10

    ... immobiliàries fossin com aquesta, realment viuríem molt millor. Sóc del parer de ginebre, en el sentit que trobo molt ben portada i molt exacta la metàfora. I preciso encara més: molt bo quan dius que no s'admet ascensor. Realment, cal pujar tots els graons!

    I quan dius:

    "la barana, ferma com un roure,
    dibuixarà arrel i tronc de l'arbre,
    columna vertebral conductora d'idees,
    espiral d'inesperades melodies."

    M'encanta, perquè amb poques paraules ressegueixes tot l'edifici, talment com fa la barana de l'escala d'un bloc de pisos: comences a l'arrel, ascendeix talment com la columna vertebral i preconitza una espiral d'idees i melodies. Molt bo, de debò.

    Pel que fa a l'estrofa que rectifiques, doncs no t'amoïnis, es llegeix bé el poema tal com està. Però t'entenc, jo també sóc força "puntillós" amb aquestes coses, i no m'agrada deixar caps per lligar.

    Gràcies pel teu comentari, que m'ha permès llegir aquesta (i que consti que només està justificat dir-ho en aquest cas) balsàmica Especulació immobiliària.

    Fins la propera,

    V

  • hola manel,[Ofensiu]
    ginebre | 29-09-2007

    primer de tot dir-te que si, que m'agrada molt, que és una metàfora boníquíssima, primer el batec, el silenci, els maons, les finestres, la llum. El moment dels balcons és sublim, tens raó que hauria d'estar separat. És el moment de la pausa, de la contemplació, genial genial!
    Llavors s'arriba a l'ascensor, que no s'admet! cal recorrer tots el trams, no podies dir-ho millor!
    I la barana, que ens sosté ferma, i si fa sol, i si surt la lluna....
    El teu estil, discret i elegant de llenguatge, sobreixeix en aquest, abunda, brilla i res, que quant més m'el miro i remiro més m'agrada.

    Potser, potser hi ha un petit però. (però des de la meva humil opinió). Es el títol. Que és ingeniós i té un punt irònic, humorístic que, trobo jo, no s'escau a un poema tant pur i brillant.

    Tornat a llegir em fa pensar en 'la casa que vull que ...
    que la mar la vegi
    i uns arbres amb fruits
    que me la festegin...'
    Be doncs, fins un altra.
    ginebre

  • rectificació[Ofensiu]
    manel | 29-09-2007

    Els versos:

    Potser hi haurà balcons on respirar
    les pauses de les estrofes,
    espai generós en la meditació,
    a l'espera del trànsit de nous senyals.


    haurien d'anar en una estrofa a part al mig del poema, sembla clar i evident. El mateix text ho demana.

    manel

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103421 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht