Cercador
Escriure
Un relat de: Mar Vercher NietoM'agradaria tancar els ulls i escriure ..
Escriure llargament,
escriure sense pauses,
ni talls, sense intromissions de ningú.
Escriure a la vida, als homes,
escriure'm a mi mateixa.
Escriure als nens que juguen,
a la gent gran que busquen el banc al parc. Escriure a les gavines que passen,
als vaixells que tornen al port.
Escriure als núvols tan blancs.
Escriure't a tu,
als teus ulls tan bonics que ni conec,
a la teva ànima serena,
al teu somriure calid,
al teu cor palpitant.
Escriure a aquest sospir,
que s'escapa dels teus llavis.
Però estic tremolant, els dits vacil · len en el teclat, no saben tan sols el que escriuen, els ulls s'humitegen, la llàgrima corre per la galta i simplement m'abandono, tanco les pupil · les, picada d'ullet a aquest mirall de la meva ànima i dic que si, que la vida continua, que més enllà de l'espai està un àngel, una llum esperant.
I em quedo somiant, com aquells nens que abans jugaven o com els vellets del parc.
La vida és un somni, de vegades ni tan sols sabem si somiem o estem desperts. Però és bonic escriure, encara que l'escrit no tingui nom, adreça, ni remitent ..
Escriure llargament,
escriure sense pauses,
ni talls, sense intromissions de ningú.
Escriure a la vida, als homes,
escriure'm a mi mateixa.
Escriure als nens que juguen,
a la gent gran que busquen el banc al parc. Escriure a les gavines que passen,
als vaixells que tornen al port.
Escriure als núvols tan blancs.
Escriure't a tu,
als teus ulls tan bonics que ni conec,
a la teva ànima serena,
al teu somriure calid,
al teu cor palpitant.
Escriure a aquest sospir,
que s'escapa dels teus llavis.
Però estic tremolant, els dits vacil · len en el teclat, no saben tan sols el que escriuen, els ulls s'humitegen, la llàgrima corre per la galta i simplement m'abandono, tanco les pupil · les, picada d'ullet a aquest mirall de la meva ànima i dic que si, que la vida continua, que més enllà de l'espai està un àngel, una llum esperant.
I em quedo somiant, com aquells nens que abans jugaven o com els vellets del parc.
La vida és un somni, de vegades ni tan sols sabem si somiem o estem desperts. Però és bonic escriure, encara que l'escrit no tingui nom, adreça, ni remitent ..
Comentaris
-
Escriure i encomanar[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-10-2011 | Valoració: 10
Escriure així, encomana. Escriure la sinceritat, la senzillesa i la comprensió, encomana. Escriure dibuixant, fotografiant, encomana. Escriure amb el canvi de ritme final, encomana. Fantàstic! Una abraçada.
Aleix
-
Superb![Ofensiu]llamp! | 25-10-2011 | Valoració: 10
Entre superb i magnífic, felicitats!!! -
molt bé Mar...[Ofensiu]joandemataro | 25-10-2011 | Valoració: 10
escriu perquè a les persones que són sensiblesi els va bé fer-ho i veig que tu n'ets de sensible, a més tens potencial per fer-ho bé, com ho has fet en aquest escrit on parles de tantes coses que ens dóna la vida i de les il.lusions
una salutació ben cordial des de mataró, benvinguda a RC
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
36 Relats
16 Comentaris
26088 Lectures
Valoració de l'autor: 9.55
Biografia:
Soc Mar, vaig néixer el 17 de setembre del 93, visc a Dénia, soc una persona prou alegre i amb molta energia. =DDesde sempre que no he sigut algu que llisga molt, ja que sols llig alló que em crida MOLT l'atenció. Tampoc em considere una persona que escriga be, ja que no se expresar-me com toca a l'hora de fer-ho.
Soc prou tancada i no m'agrada parlar amb ningu dels meus sentiments i trobo que aci he trobat el lloc perfecte.
=D
https://www.facebook.com/mar.verchernieto
https://twitter.com/MarVercher
mariadelmarvercher@gmail.com
Últims relats de l'autor
- El meu 2014
- No et preocupis, sigues feliç.
- Un any per recordar.
- Reflexions.
- Em falta la teua persona.
- Espere.
- Tot allò que tinc dins meu, només te el teu nom.
- La Vida.
- Sort
- Tota una vida per davant.
- Necessitats personals.
- La foscor del dia.
- Hui em sento així
- Sentir, estimar, fugir, oblidar, estimar, estimar, estimar...
- Obstacles.